PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

Magí Marcé i Segarra (Vilanova i la Geltrú, 29 d'abril de 1880 - Sabadell, 3 de febrer de 1967). Alcalde.

Va estudiar als Escolapis i a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova i als 12 anys el seu pare el portà a Sabadell per fer d'aprenent de manyà. Començà treballant en un petit taller metal·lúrgic i després als que serien Tallers Desveus. Format en l'ideari narcosindicalista, sota el mestratge de Piotr Kropotkin, Elisée Reclus i Ferrer i Guàrdia, va ser company de militància de Teresa Claramunt, Ángel Pestaña, Salvador Seguí, Francesc Layret, Joan Peiró i molts d'altres.

Després de la Setmana Tràgica de 1909, Marcé decidí anar-se'n a París, i s'hi estigué dos anys. Quan tornà a Sabadell deixà l'ofici de manyà i es dedicà un temps a la venda ambulant de cafè a domicili fins que traspassà el negoci al seu nebot del Cafè Líric. Aleshores Marcé arrendà el cafè El Diluvio, a la cruïlla de la carretera de Barcelona i la de Rubí, que era centre de trobada de gent d'esquerres i va ser refugi estratègic durant els fets de l'Obrera de 1917, i el va regentar durant molts anys. Fins i tot va llogar una part de l'immoble al Bloc Obrer i Camperol quan s'acabava de constituir. En representació del Círcol Republicà Federal, l'1 de febrer de 1934 va ser nomenat alcalde per unanimitat del Consistori, amb un equip de govern que, a part del CRF, era format per gent d'ERC i un representant de la USC. Va ser la primera vegada que una dona, Fidela Renom pel CRF, assolia una regidoria municipal. Però va durar poc aquest consistori, perquè com a conseqüència dels fets d'Octubre del 1934 fou suspès de les seves funcions per l'autoritat militar. Després del triomf de les esquerres a les eleccions del 16 de febrer de 1936, Marcé tornà a l'alcaldia, però a penes passats tres mesos demanà ser rellevat del càrrec per motius de salut i el substituí Joan Miralles. El gener de 1939, Marcé s'exilià a França. Va tornar el 1940, per insistència de l'alcalde Josep M. Marcet, que avalava el seu retorn, perquè durant la guerra havia acollit i protegit a casa seva diverses persones que eren objecte de persecució per les seves creences.


Historial toponímic

Magí Marcé (22.12.1993)

Poble d'origen semític, establert a Síria el 3000 aC, en una franja costanera que inclou l'actual Líban, una part de la costa siriana i una altra d'Israel. Organitzats en ciutats-estat, situades en ports naturals com Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, es dedicaren al comerç marítim. El seu imperi comercial s'estengué per tota la Mediterrània, des de Damasc fins a la península Ibèrica, establiren colònies i factories a l'Àsia Menor, Xipre, Sicília, Malta, Sardenya, Eivissa i Cartago, i es creu que van arribar a l'oceà Índic, a Cornualles i a les costes occidentals de l'Àfrica. Els fenicis parlaven una llengua semítica del grup cananeu, com l'hebreu. Feien servir un alfabet de 22 signes que persistí en el púnic, la variant del fenici que s'estengué pels dominis cartaginesos, i fou imitat pels grecs. Amb el temps, l'alfabet fenici ha servit de base de tots els sistemes d'escriptura occidentals.

Historial toponímic

Fenicios (24.11.1955), pasaje
Fenicis (30.10.1985)

A començaments del segle XVIII, a l'església de Sant Gervasi de Cassoles s'erigí una capella secundària amb la imatge de la Mare de Déu dels Afortunats que, segons la tradició, havia estat trobada al peu de la serra de Collserola. El culte a la verge aviat desplaçà el de sant Gervasi i l'església, convertida en santuari marià, prengué el nom popular de Mare de Déu de la Bonanova. Incendiada per l'exèrcit francocastellà durant la Guerra de Successió, l'església va ser reconstruïda el 1765 i hi prengué un nou impuls la devoció popular. Fins i tot, mossèn Cinto Verdaguer el 1900 va compondre un himne a la Verge de la Bonanova. En esclatar la Guerra Civil el 1936, l'església fou de nou incendiada, però la van reconstruir el 1939 sota la direcció de l'arquitecte Josep Danès, que en va fer un santuari d'estil florentí. * * * El carrer de la Bonanova es troba situat al barri del Poblenou de la Salut, on la majoria de carrers són dedicats a santuaris marians.

Historial toponímic

Bonanova (29.12.1955), calle
Bonanova (30.10.1985)

Xipre és un estat insular de la Mediterrània oriental situat al sud de Turquia i davant les costes de Síria. El 1974, la invasió turca del nord de l'illa donà lloc a dues entitats polítiques separades; d'una banda, al sud, la República de Xipre reconeguda internacionalment, i de l'altra, al nord, la República Turca del Nord de Xipre, reconeguda només per Turquia. La capital, Nicòsia, es troba també dividida en dues zones controlades per forces de l'ONU. La part grega de Xipre forma part de la Unió Europea des de l'1 de maig del 2004. La part turca en quedà exclosa en fracassar el referèndum sobre la reunificació de l'illa. El carrer de Xipre es troba al barri de Can Gambús, on tots els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Xipre (15.9.2006)

Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana, entre la serra des Teix, al nord, i puig de Galatzó, al sud. El terme és accessible pel sud-est pel pas dets Ases que supera els 400 m d'altitud. El municipi acull la cartoixa de Valldemossa, fundada el 1399 per Martí I l'Humà que cedí als cartoixans el palau reial. La cartoixa assolí certa popularitat després de l'exclaustració de 1835, per les estades que hi van fer diverses personalitats, especialment quan s'hi van allotjar George Sand i Chopin entre el desembre de 1838 i el febrer de 1839.

Historial toponímic

Valldemosa (29.12.1955), calle
Valldemossa (30.10.1985)

Prat. Terreny en què es deixa créixer l'herba perquè hi pasturi el bestiar o per a farratge. El carrer de la Prada es troba al barri de Can Deu, envoltat de places i carrers amb noms d'arbres i arbustos.

Historial toponímic

Prada (8.10.1970)

Magí Colet i Mateu (Vila-rodona, 30 d'octubre de 1909 - Sabadell, 25 de desembre de 1978). Pedagog.

Va fer els estudis primaris a Vila-rodona, però molt jove encara es traslladà amb la família a Sant Just Desvern, on començà a treballar en el ram de la metal·lúrgia i va arribar a ser un bon torner. Va ser, de més, un lector apassionat i un bon estudiós de la història de Catalunya.

Amb Daniel Cardona va fundar el Partit Radical Nacionalista Nosaltres Sols i més endavant milità a Estat Català. Durant la República va formar part del departament d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, on coincidí amb Josep Tramunt, amb qui anys més tard es retrobarien "desterrats" a Sabadell. El 1939 es va haver d'exiliar a França i passà per diversos camps de concentració. De França estant, Colet s'incorporà a la Resistència Francesa contra els nazis i va participar en l'acció contra el franquisme amb l'ocupació de la Vall d'Aran.

Quan va tornar el 1946 es va establir a Sabadell, on va compaginar la feina de responsable d'un magatzem de material elèctric, al carrer de la Borriana, amb l'ensenyament del català. Va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya i d'Òmnium Cultural i un lluitador per la democràcia i les llibertats del nostre país.


Historial toponímic

Colón (annexat de Barberà el 1959), calle
Hernán Cortés (18.2.1960), calle
Magí Colet (30.10.1985)

Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824). Teòleg, filòsof i lexicògraf.

Ordenat sacerdot el 1774, ocupà la càtedra de filosofia al Seminari de Barcelona aquell mateix any. El 1805 va ser nomenat arquebisbe de Palmira i el 1806, confessor del rei Carles IV. Va escriure la Historia eclesiástica o Tratado de la Iglesia de Jesucristo, en 12 volums, Observaciones pacíficas sobre la potestad eclesiástica i Seis cartas a Irénico.




Historial toponímic

Torres Amat (18.8.1864)
Fèlix Amat (segle XIX)
Bulbena i Onyós (6.1.1937)
Lina Òdena
Félix Amat (27.5.1939), calle de
Fèlix Amat (30.10.1985)

Port de muntanya del Pirineu, de 2.072 m d'altitud, que comunica la Vall d'Aran amb el Pallars Sobirà i marca la divisòria d'aigües de les conques de la Garona, al vessant atlàntic, i de la Noguera Pallaresa, al vessant mediterrani. El port era travessat per un camí de ferradura que seguia el traçat de l'antiga vila romana, fins que no es va construir la carretera el 1924. De tota manera, la carretera no evitava que la Vall d'Aran quedés incomunicada amb Catalunya sis mesos l'any a causa de la neu. L'obertura del túnel de Viella, el 1948, va trencar definitivament l'aïllament secular que patien els aranesos. * * * El carrer de la Bonaigua es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona de vials amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Bonaigua (29.12.1955), calle
Bonaigua (30.10.1985)

La República de Finlàndia -Suomi en finès- és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, envoltada per la mar Bàltica i amb fronteres amb Suècia, Noruega i Rússia. Tot i que tradicionalment ha estat lligada a Suècia des del segle XII, el 1808 fou conquerida per Rússia, de la qual s'independitzà el 1917. La capital és Hèlsinki i hi ha tres llengües oficials, el finès o suomi, llengua ugrofinesa de la família uraliana, parlat per més del 90 % de la població, el suec i el sami, parlat a Lapònia. Finlàndia passà a formar part de la Unió Europea el 1995. El carrer és situat al barri de Can Gambús, en què els vials porten noms dels estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Finlàndia (15.9.2006)