PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

Tuc de Mauberme o de Montoliu, cim dels Pirineus axials, de 2.880 m. d'altitud, situat a la carena entre la Vall d'Aran i l'Arieja, és drenat vers el SE pel riu Unhòla, al sector dels estanys de Liat i de Montoliu. * * * El carrer de Mauberme es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona on predominen els carrers amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Mauberme (29.12.1955), calle
Mauberme (30.10.1985)

Frederica Montseny i Mañé (Madrid, 12 de febrer de 1905 - Tolosa de Llenguadoc, 14 de gener de 1994). Dirigent anarquista, feminista i líder històrica de l'anarcosindicalisme.

Va ser la cinquena dona ministra de l'Europa occidental i la primera d'Espanya. Concretament, fou ministra de Sanitat amb el govern de Largo Caballero, del novembre de 1936 al maig de 1937, durant la Segona República Espanyola.

Era filla dels també anarquistes catalans Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé i Miravet (Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris.

De molt jove va començar a escriure sobre temes literaris, filosòfics i feministes. Ingressà en el Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1933. Va ser membre del comitè regional de la CNT de Catalunya el 1936. Aturà, com a delegada governamental a Barcelona, els Fets de maig del 1937 i sofrí un atemptat.

Va escriure uns quants llibres, entre els quals El anarquismo (1974) i El éxodo anarquista (1977).


Historial toponímic

Frederica Montseny (25.10.1995)

Casa de construció moderna, entre masia i torre d'estiueig, amb algun tret modernista, situada a la part baixa del torrent de Sant Nicolau, molt a prop de Torre-romeu. La van enderrocar a finals del segle XX, juntament amb alguns habitatges que formaven un petit raval. El carrer Can Polit es troba al barri de Can Roqueta, en què els vials porten noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Can Pulit (2.7.1964), calle
Can Polit (30.10.1985)

A Mariña és una comarca costanera gallega de la província de Lugo, que agafa tota la riba cantàbrica, des de la frontera amb Astúries a l'est fins al límit comarcal amb Ortegal a l'oest. Pertanyen a la comarca d'A Mariña els pobles de Ribadeo i Trabada, que mantenen una relació especial de cooperació amb Sabadell.

Historial toponímic

Mariña Lucense (29.5.2002)

Antic carrer Alt de la Riereta, perpendicular al curs més alt de la Riera de Sobarber. Avui la Riereta o riera de Sobarber passa soterrada, però els dos carrers paral·lels, Alt i Baix de la Riereta, corrent amunt i corrent avall, marcaven el sentit del curs de l'aigua.

Historial toponímic

Riereta Alta (annexat el 1904 amb la Creu Alta) c.
Riera Alta (27.5.1939), calle
Riera Alta (30.10.1985)

Matilde Montcusí i Peyrí (Sabadell, 10 de juliol de 1919 - 8 de desembre de 1973). Artista de varietats.

Després dels estudis primaris, va anar a aprendre de cosir per ser modista, ofici que assolí ben aviat gràcies a la seva habilitat i al gust innat per la moda. En esclatar la Guerra Civil, es desplaçava cada dia a Barcelona a treballar en un gran taller de confecció d'uniformes militars per als soldats de la República. Acabada la guerra, s'introduí en el món de l'espectacle com a meritòria en la revista de la famosa Celia Gámez, però aviat destacà i creà el seu propi espectacle, que triomfà als principals teatres i sales de festes de Sabadell, Barcelona, Madrid, València, Bilbao, París, Lisboa i Oporto. Maty Mont va morir als 54 anys, afectada d'una leucèmia. El seu enterrament va constituir una gran manifestació de dol ciutadà.


Historial toponímic

Cottolengo (annexat de Barberà el 1959), calle
Maty Mont (30.10.1985)

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - 4 de juliol de 1895). Comediògraf, dramaturg, poeta i empresari teatral, conegut com a Serafí Pitarra.

És el màxim representant del teatre català romàntic i gran revitalitzador del gènere popular amb obres de caire humorístic i satíric.


Historial toponímic

Frederic Soler (1925), c. de
Federico Soler (27.5.1939), calle
Frederic Soler (30.10.1985)

Masia, amb finestrals gòtics, de l'antic terme de Sant Julià d'Altura, que donà nom al barri. La família Oriac és documentada a Sabadell des del 1542 fins al segle XIX. El 1578, Antic Oriac adquirí el mas Boadella, que amb els temps prendria el nom de ca n'Oriac.

Historial toponímic

Can Oriach (29.12.1955), plaza
Ca n'Oriac (30.10.1985)

Torrent de la Romeua és el nom que pren el torrent de Mas Canals quan entra en terres de Ca n'Oriac, el curs del qual segueix la direcció sud-oest fins a desguassar a la Riereta o riera de Sobarber.

Historial toponímic

Romeua (27.11.2002)

Rafael del Riego y Tuñas (Santa Maria de Tuñas, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823). Militar asturià.

Riego va intervenir en la guerra contra Napoleó i va ser fet presoner a França, on va rebre la influència ideològica del liberalisme. De retorn a Espanya, el 1819 va ser destinat a Andalusia, a l'espera d'embarcar cap a Amèrica per sufocar les rebel·lions a les colònies. L'1 de gener de 1920, Riego, que havia participat en les conspiracions liberals contra el règim absolutista de Ferran VII, es va pronunciar públicament a favor de la Constitució de Cadis de 1812 i va recórrer Andalusia amb la seva columna animant els liberals a la insurrecció. Davant l'èxit de la proclama, a la qual s'havien afegit la Corunya, Barcelona, Saragossa i Pamplona, Ferran VII acabà acceptant la Constitució de 1812. S'obria així el Trienni Constitucional de 1820-23, que acabà amb la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís per restablir l'absolutisme. Riego, que resistia a Andalusia, fou finalment capturat i condemnat a mort.




Historial toponímic

Mataró (1841 aprox.)
Caritat (meitat segle XIX)
Riego (1.9.1855)
27 de Enero de 1939 (24.11.1939), calle
Riego (30.5.1979)