07 Octubre 2025
| La carretera de Sabadell a Matadepera es va inaugurar el 1889 un cop eixamplat i asfaltat el camí que unia ambdues poblacions, que no era sinó un tram del camí ral de Barcelona a Manresa. El camí ral venia de Barcelona pel coll de Montcada i per Barberà, Sabadell, la Creu Alta, Sant Julià d'Altura i Matadepera arribava a la Barata, franquejava la serra de l'Obac i baixant al Pont de Vilomara, feia cap a Manresa. El tram urbà de la carretera de Matadepera no és res més que la prolongació de l'avinguda que vertebra el barri de Ca n'Oriac, fins al límit del terme municipal. |
Historial toponímic
Sabadell a Matadepera (aprovada el 1893)Matadepera (30.10.1985)
| Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués, 18 de juliol de 1858 - 10 de novembre de 1919). Economista, polític i escriptor. Estudià Dret a Barcelona i es doctorà a Madrid. De 1890 a 1902 va ser secretari general del Foment del Treball Nacional, càrrec des del qual defensà les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans i mantingué una decidida actitud proteccionista. El 1901 va fundar la revista Mercurio, dedicada a la promoció del comerç amb Amèrica, i dos anys més tard encapçalà la delegació espanyola a l'Amèrica del Sud per promoure els productes industrials catalans. Militant de la Lliga Regionalista, el 1905 va ser diputat per Barcelona i el 1907 per Igualada, mentre que de 1910 a 1918 va ser senador per Girona. Aficionat a la literatura, participà en diversos jocs florals i el 1917 el van proclamar mestre en gai saber. Va ser fundador de l'Institut d'Estudis Americanistes, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres. |
Historial toponímic
Frederic Rahola (1925, sobre plànol), c. deRahola (27.5.1939), calleFrederic Rahola (30.10.1985)
| Casa de pagès, relativament moderna, situada entre la carena per on passava el camí de Castellar a Ripollet i el torrent de Can Llobateres, prop de la depuradora del Ripoll. Durant les obres de construcció de la depuradora en terres de la masia, es va localitzar el cementiri d'un poble prehistòric que es caracteritzava per la incineració dels morts i l'enterrament en camps d'urnes. En dues fases, s'hi van excavar un miler de tombes que anaven des del bronze final fins a l'edat del ferro, entre el 1100 i el 600 aC, en la que s'ha revelat la necròpolis més important del país. * * * La plaça de Can Piteu es troba situada a Can Roqueta, barri de carrers amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Piteu (22.12.1993)
| Ciutat de Biskaia, pàtria de les llibertats basques, bombardejada el 1937 per l'aviació nazi. Picasso va pintar el famós oli "Gernika", destinat al "poble espanyol", inspirat en el bombardeig d'aquesta ciutat basca, que figurà al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París del 1937. * * * El carrer de Gernika es troba situat al barri de Can Llong, on tots els carrers són dedicats a ciutats europees. |
Historial toponímic
Gernika (27.11.2002)
| Ricard Simó i Bach (Sabadell, 11 de maig de 1911 - 11 d'agost de 1991). Barber, agent comercial i biògraf. Barber d'ofici, als 19 anys s'incorporà com a professional a la barberia del seu pare, després d'uns anys d'aprenentatge a la Barberia Roca. Ja de molt jove se sentí atret per la política i freqüentà la biblioteca del Círcol Republicà Federal, on conegué els futurs companys de militància del Bloc Obrer i Camperol, que més tard s'integrà en el POUM. Exiliat a França el febrer de 1939, va ser internat al camp de concentració de Sant Cebrià i al de Barcarès, d'on aconseguí escapar-se, al locutori, canviant inadvertidament els papers de visitat per visitant. Va anar a raure a Montpeller, a la residència d'intel·lectuals catalans, on va tenir ocasió, com a barber, de conèixer i tractar els grans escriptors i artistes catalans exiliats. De retorn a Sabadell el 1943, va haver de sofrir constants i reiterades denúncies per la seva antiga militància trotskista. Escrit entre el camp de Sant Cebrià i la presó de Sabadell, el 1953 va publicar Barberos y peluqueros, que va arribà a set edicions i tingué una gran difusió per Amèrica Llatina, com a llibre de text a les escoles de capacitació professional. Amb tot, el 1959 va deixar l'ofici de barber per ingressar al Col·legi d'agents comercials; va treballar aleshores de viatjant d'una empresa tèxtil i voltant per tota la península va fer amics arreu, alguns tan singulars com el bisbe de Canàries o l'escriptor José M. de Pemán. Els darrers anys treballà en la recopilació d'un arxiu de dades personals, fotografies, documents i testimonis de personatges nascuts o relacionats amb Sabadell, per a l'edició d'un magne Diccionari biogràfic de sabadellencs, que restà inèdit. Però només en part, perquè d'aquest extens arxiu van sortir els centenars d'articles biogràfics apareguts al Diari de Sabadell i els tres volums de biografies titulats: 100 sabadellencs en els nostres carrers, Sabadellencs morts en l'exili i 63 dones sabadellenques dignes de recordar. |
Historial toponímic
Ricard Simó i Bach (29.1.1992)
| Municipi del Vallès Occidental, als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç. Bona part del terme municipal, ocupada per bosc, forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. La primera cita documental de Matadepera data del 959, quan pertanyia al castell de Terrassa, però el primer nucli de població del poble actual no va sorgir fins al segle XVIII amb l'església de Sant Joan de Matadepera i les masies del rodal. La proximitat de les veïnes ciutats de Terrassa i de Sabadell, l'ha anat convertint en lloc d'estiueig i, en aquests darrers anys, en zona residencial permanent. |
Historial toponímic
MatadeperaMatadepera (29.12.1955), avenidaMatadepera (30.10.1985)
| Frederic Mompou i Dencausse (Barcelona, 16 d'abril de 1893 - 30 de juny de 1987). Músic i compositor. Seduït per la música de la nova escola francesa, s'instal·là a París, del 1921 al 1941, estada durant la qual va compondre una part molt significativa de la seva obra, influït per Erik Satie i els impressionistes francesos. Mompou va ser un compositor personalíssim, un miniaturista, d'una puresa íntima. |
Historial toponímic
Frederic Mompou (25.10.1995)
| Francesc Joncar i Querol (Sabadell, 28 de novembre de 1742 - Girona, 19 de juny de 1833). Eclesiàstic, músic i compositor. Format musicalment a l'Escolania de Montserrat, va ser organista de Santa Maria del Mar i mestre de capella de les catedrals de Girona des de 1774 i de Toledo entre 1780 i 1792, data en què es jubilà i va ser nomenat canonge de Girona. El seu catàleg de composicions és format bàsicament per motets, salms, misses i oratoris. Amb la venda dels seus béns deixats en herència a l'Hospital i Casa de Beneficència es van finançar les obres de construcció de l'Hospital del Taulí. El 1924, l'Ajuntament de Sabadell, a proposta de Joan Montllor i Pujal, va acordar donar el nom del canonge Joncar a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Canonge Juncà (1925), c. delMetge Grau (6.1.1937)Canónigo Juncá (27.5.1939), calleCanonge Joncar (30.10.1985)
| Municipi del Vallès Oriental, cap de comarca, situat a la riba del Congost. Ha estat cruïlla de camins des d'època romana: el de Bàrcino a Ausa, el de Tàrraco a Roma i el d'Illuro a Aquae Calidae, dels quals encara resten vestigis arqueològics. Des de l'Edat Mitjana ha estat mercat comarcal, que es manté avui dia eixamplat a gairebé tot el Vallès i als topants més pròxims de les comarques veïnes. Es celebra setmanalment cada dijous a la plaça Gran, sota la Porxada renaixentista de l'antiga llotja del gra -restaurada dels bombargeigs de l'aviació italiana que va sofrir durant Guerra Civil- i als carrers i places dels voltants. * * * La plaça de Granollers es troba situada al nou barri de Can Llong, en què els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Granollers (27.11.2002)
| Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 25 de setembre de 1896 - Matadepera, 8 de juny de 1976). Dibuixant, pintor i xilògraf especialitzat en la tècnica del gravat al boix. Va ser professor de dibuix a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i a l'Escola Sant Lluc. Durant la Guerra Civil va fer classes de manualitats a l'Institut Escola, creat per la Generalitat per reprendre l'ensenyament en el caos generat per l'aixecament militar del 1936. Marlet va participar en les activitats de la Colla de Sabadell, sobretot en les de caire més cultural, dissenyà els llibres i el logotip de les Edicions La Mirada i va il·lustrar molts programes de l'Associació de Música. Els seus boixos donaven un toc noucentista als pulcres impresos de la casa Sallent amb la qual col·laborà molts anys. En esclatar la Guerra Civil s'instal·là definitivament a Matadepera, on morí el 1976. |
Historial toponímic
Ricard Marlet (21.12.1984)