07 Octubre 2025
Emília Claramunt i Cervera (Alcoi, 1897 - Barcelona, 1950). Militant anarquista, membre de la CNT. Filla del dirigent anarquista Josep Claramunt i Creus, va ser una activista destacada durant la Setmana Tràgica (1909) i la vaga de la Seydoux (1910), indústria tèxtil llanera del sabadellenc barri de Gràcia. Juntament amb Balbina Pi, encapçalà la manifestació feminista i la protesta obrera en contra de l'encariment de les subsistències, durant la vaga general de 1918. |
Historial toponímic
Emília Claramunt (27.11.2002)
José Zorrilla y Moral (Valladolid, 21 de febrer de 1817 - Madrid, 23 de gener de 1893). Poeta i dramaturg castellà. Es donà a conèixer amb la lectura d'uns versos dedicats a Larra durant el seu enterrament. Residí a França des de 1845 i en diverses etapes, a Mèxic de 1855 a 1866 i, entremig, el 1858, passà un any a Cuba. Tornà a la península el 1866 i s'instal·là a Madrid. La seva poesia es caracteritza per un viu colorisme i per l'exuberància i la musicalitat dels seus versos, que s'inspiren en llegendes i tradicions medievals i en motius històrics. Destaquen algunes obres líriques, però sobretot les llegendes, d'un gran dramatisme i una gran força descriptiva. En prosa sobresurten un llibre de memòries de la seva estada a Mèxic, La flor de los recuerdos, i la seva autobiografia, Recuerdos del tiempo viejo. |
Historial toponímic
Zorrilla (plànol Can Rull 1926), calleZorrilla (30.10.1985)
| Municipi del Pallars Sobirà, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa. La vila es troba sota el turó on hi ha les restes de l'antic castell de Rialb, que formà part del vescomtat de Castellbò i era centre de la baronia de Rialb. Fins a la primera meitat del segle XVIII, aquesta baronia havia pertangut als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà. El carrer de Rialb es troba situat al barri de la Roureda, en què els vials porten noms de municipis catalans pirinencs. |
Historial toponímic
Rialb (27.9.1975), calleRialb (30.10.1985)
| Nom antic de la masia de can Puiggener, avui pràcticament desapareguda, que donà nom a tot el barri. El mas fou construït com a hostal al segle XIV, al terme de Jonqueres, per esquivar els impostos que recaptava l'ajuntament sabadellenc. Primer fou conegut com a mas Boadella i més endavant com a mas Canals, fins que el 1688, Jaume Puiggener, pagès de Sabadell, va comprar el mas i les terres. Des d'aleshores, tot i que amb el pas del temps va canviar de propietat, sempre mantingué el nom de can Puiggener. |
Historial toponímic
Simancas, calleMas Canals (18.7.1979)
| Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, 5 de maig de 1899 - Santiago de Xile, 8 de novembre de 1957). Periodista i novel·lista, membre del Grup de Sabadell. La seva obra destaca per l'audàcia dels plantejaments narratius, per l'humor i per la sensualitat. Fou redactor en cap del Diari de Sabadell i col·laborà en La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador, Meridià, D'Ací i d'Allà... S'estrenà amb L'any que ve (1925), llibre d'acudits il·lustrats que encetava les Edicions La Mirada, on també publicà L'home que es va perdre (1929) i Judita (1930). I, successivament, Quo vadis Sánchez? (1931), Era una dona com les altres (1932), Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933). El 1936 va obtenir el Premi Crexells amb Vals. La seva única incursió al teatre és Els mediocres, que s'estrenà el 1931 al Casinet de la Creu Alta. Durant la guerra, a Barcelona va ser un membre actiu de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, secretari de la Institució de les Lletres Catalanes i organitzador del Servei de Biblioteques al Front. Exiliat a França, gestionà el refugi per a escriptors de Roissy-en-Brie. A finals de 1939 s'embarcava cap a Amèrica, en un camí sense retorn. A Xile va crear l'Instituto Chileno-Catalán de Cultura i va ser director del Pen Club xilè. Va promoure iniciatives editorials com El Pi de les Tres Branques i Ediciones Rapa Nui, per a infants, i va ser gerent de l'editorial American Playbook. També va col·laborar en les revistes catalanes de l'exili: Germanor, La Nostra Revista i Catalunya. El 1947 va publicar la seva darrera novel·la: Temperatura. Francesc Trabal era germà de Josep M. Trabal i Benessat (Sabadell, 20.1.1894 - Santiago de Xile, 1981), advocat, traductor i dibuixant, membre també de la Colla de Sabadell, que signava les caricatures amb el pseudònim Tramuntana. |
Historial toponímic
Sant JuliàFrancesc Trabal (21.12.1984)
| Masia documentada des de 1055 com a masia de Sobarber i més endavant com a Torre Cremada. Al segle XV, Pau Feu, fuster de Santa Eulàlia de Ronçana, adquirí la hisenda, que s'estenia pels termes de Jonqueres i de Sant Julià d'Altura, i va rehabilitar la masia; però molt aviat, al segle següent, havia passat ja a mans dels Olzina. El Can Feu actual s'edificà sobre els fonaments de la vella masia de Sobarber durant el segle XIX i, segons la llegenda, fou fruit d'una juguesca entre tres cosins per determinar qui construiria el "castell" més impactant. Josep Nicolau d'Olzina va perdre l'aposta, però ens deixà l'espectacular masia fortificada de Can Feu que coneixem avui, envoltada d'un bosc sumptuós fins a la Guerra Civil. |
Historial toponímic
pg. de Can FeuCan Feu (27.5.1939), paseo deCan Feu (30.10.1985)
Carme Obradors i Domènech (Sabadell, 15 de març de 1925 - 15 de febrer de 1986). Assistenta social. Carme Obradors va ser una assistenta social de la primera promoció de l'Escola Catòlica sabadellenca. Va treballar per a Càritas en la promoció social als barris de Sabadell. Fruit del seu treball al barri de Campoamor és la tesi El sudoeste de Sabadell, que va ser finalista del Premi Nova Terra del 1964 i es va publicar el 1966 amb el títol de La integración del suburbio en la comunidad urbana. Va col·laborar també en diverses publicacions ciutadanes, com Eufòria, Alba o Sabadell, i durant divuit anys va treballar com a assistenta social a la Mútua d'Assegurances de Terrassa. |
Historial toponímic
Carme Obradors (27.11.2002)
| Lejzer Ludwik Zamenhof (Bialystok, 15 de desembre de 1859 - Varsòvia, 14 d'abril de 1917). Oculista, lingüista i escriptor polonès, d'origen jueu, creador el 1887 de l'Esperanto, nom que prové del pseudònim que feia servir en les seves obres. Va escriure poesia, assaig i obres gramaticals en rus, jiddisch, esperanto, polonès, francès i alemany. Traduí a l'esperanto la Bíblia i obres de Goethe, Schiller, Heine, Shakespeare, Gogol i Andersen. El 1909 assistí al Congrés Universal d'Esperanto que se celebrava a Barcelona, on conegué Francesc Layret, que féu el discurs de benvinguda. |
Historial toponímic
Nord (últim quart del segle XIX)Doctor Zamenhof (14.7.1912), rda. delAlcázar de Toledo (27.5.1939), ronda delZamenhof (30.5.1979)
| El passeig es va començar a construir el 1867, sufragat amb les multes imposades als ciutadans sabadellencs detinguts arran de la revolta progressista que tingué lloc a tot Catalunya el mes d'agost d'aquell mateix any. Aleshores el capità general destituí l'ajuntament popular i féu empresonar l'alcalde Llorenç Juncà i alguns regidors, com també els primers contribuents de la vila que no havien acatat les seves ordres. Els alliberà el 5 de setembre, no sense haver-los imposat abans una quantiosa multa que ordenà dedicar-la a una obra d'embelliment de la vila. Feliu Vilarrúbias, el nou alcalde governatiu que havia substituït Juncà, va decidir que l'obra fos un passeig que unís la ciutat amb el pont de la Salut, passeig que s'havia d'anomenar d'Isabel II. Tanmateix, després de la Revolució de Setembre de 1868, amb el destronament de la reina, la Junta Revolucionària acordà donar-li el nom de passeig de la Revolució. |
Historial toponímic
Isabel II (1867)Revolució (1868)Santa Teresa (27.5.1939), paseoRevolució (30.10.1985)
| Mas i molí medievals, documentats des del segle XIV i fins al XVIII, que es trobaven prop de la confluència del Ripoll amb el torrent de Colobrers o de la Tosca, en terres que avui són de can Garriga. Possiblement el mas és el mateix que al segle XVIII apareix documentat com a castell de Baiona. El carrer del Mas Baiona es troba situat a Can Roqueta, en una zona de carrers que porten noms de masies del Rodal. |
Historial toponímic
Mas Baiona (25.10.1989)