PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES
 
          

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

14
abril
2021

El Museu d’Història inaugura una exposició per commemorar els 90 anys de la Segona República

A més, el dissabte 17 proposa un itinerari pels espais de memòria de la Segona República a Sabadell

El Museu d’Història inaugura una exposició per commemorar els 90 anys de la Segona República

L’Ajuntament commemora els 90 anys de la proclamació de la Segona República amb una exposició i un itinerari elaborats pel Museu d’Història de Sabadell (MHS).

L’exposició duu per nom “14 d’abril de 1931. Visca la República! 90 anys. Un nou Ajuntament, un nou escut municipal” i es podrà veure del 14 d’abril al 16 de maig a la seu del Museu, el Casal Antoni Casanovas del carrer de Sant Antoni. La mostra s’emmarca en el cicle d’exposicions compartides “Memòria en Xarxa”, impulsat per la Diputació de Barcelona. L’organitzen la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell, amb el Museu d’Història de Sabadell i l’Arxiu Històric de Sabadell.

S’exhibeixen unes matrius d’impremta per fer els segells de goma oficials de l’Ajuntament republicà del 1931, amb un nou escut municipal dissenyat per l’artista i xil·lògraf sabadellenc Ricard Marlet i Saret. Aquestes tres peces van ser donades al museu per l’entitat Drapaires d’Emaús, l’any 2018. L’exposició també mostra tres bans editats per l’Ajuntament de Sabadell i pel comandant militar de la ciutat els dies 14 i 15 d’abril de 1931, que són molt evocatius d’aquest moment històric i que es conserven a l’Arxiu Històric de Sabadell.

El regidor de Cultura, Carles de la Rosa, ha assenyalat que

“amb l’exposició posem a disposició de la ciutadania elements que ens recorden la proclamació de la Segona República i amb l’itinerari repassem els llocs més emblemàtics on va tenir lloc a la nostra ciutat. Es tracta d’un moment rellevant de la nostra història, que a Sabadell es va viure amb més entusiasme que en altres poblacions”.

Dades històriques i característiques dels objectes i documents exposats

A Sabadell els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van significar una aclaparadora victòria de Coalició d’Esquerres Republicanes, amb 4.954 vots i 21 regidors, enfront dels 1.995 vots i 12 regidors que va aconseguir Candidatura Catalanista. El mateix dia, un cop sabuts els resultats arreu del país, es penjà un gran llençol blanc amb un “Visca la República”.

El nou Ajuntament republicà escollí com a alcalde Salvador Ribé Garcia, membre del Círcol Republicà Federal i fabricant tèxtil. Jaume Ninet Vallhonrat, també del Círcol, home d’acció i industrial metal·lúrgic, n’esdevingué el primer tinent d’alcalde. Els primers bans editats per l’Ajuntament i pel comandant militar de la ciutat foren d’una exquisidesa, un civisme i una fermesa evidents.

El nou consistori es presentava a la ciutadania amb nous símbols. L’Ajuntament s’engalanà amb la bandera republicana i la senyera. Al saló de plens es penjà el retrat de l’expresident de la Primera República, Francesc Pi i Margall. Un any després, el 29 d’abril de 1932, en el seu lloc s’hi posà un bust amb l’al·legoria femenina de la República.

El nou Govern municipal encarregà a l’artista i xilògraf Ricard Marlet el disseny d’un nou escut de la ciutat, que serviria de referent gràfic per a la impressió dels papers de carta i altra documentació oficial, per il·lustrar algunes edicions de llibres de l’Ajuntament i per a la confecció dels nous segells de goma amb què es validaven la documentació i les notificacions administratives. El nou escut municipal consistia en un rombe central amb les quatre barres i la ceba al mig, envoltat per dues branques: a l’esquerra, una d’olivera, símbol de la pau, i a la dreta, una de llorer, símbol de la victòria.

Reivindicar la memòria històrica de Sabadell

El 14 d’abril es compliran 90 anys de la proclamació de la Segona República, i des de l’Ajuntament de Sabadell es treballa per reivindicar la memòria històrica de la ciutat. “La Segona República va ser la primera experiència veritablement democràtica del país i de les ciutats”, ha remarcat la tinenta d’alcaldessa de Feminismes, Benestar Animal i Participació, Marta Morell, “que va servir per iniciar un ambiciós programa de transformació social”. Morell ha volgut destacar el que va significar la Segona República en matèria de conquesta de drets i participació: “Va ser la primera experiència de participació política igualitària, les dones van votar per primera vegada i es van conquerir drets com el matrimoni civil o el dret al divorci”. És per això que Morell considera indispensable continuar reivindicant la memòria històrica de Sabadell, especialment a l’espai públic.

Un itinerari pels espais que simbolitzen la memòria històrica

D’altra banda, el dissabte 17 d’abril, a les 11 del matí, el MHS proposa l’itinerari urbà Els espais de memòria de la Segona República a Sabadell. Per assistir-hi cal trucar al 93 727 85 55 o escriure a l’adreça electrònica Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. L’objectiu és recórrer per diferents espais que simbolitzen la memòria històrica d’aquells moments de l’any 1931 i del primer govern municipal de la Segona República.

Per començar es visitarà l’antic edifici del Círcol Republicà Federal de Sabadell (1888), el bressol del republicanisme sabadellenc i lloc d’on van sorgir els dirigents i principals membres del govern municipal de l’abril de 1931. A continuació es farà una parada a la plaça de Sant Roc –antiga plaça de Francesc Pi i Margall– davant de l’Ajuntament, un espai que simbolitza la proclamació del 14 d’abril de 1931, la presa del poder polític de la Segona República i la tradició federalista del moment. Tot seguit es farà una visita al Museu d’Història, que fou una de les principals obres culturals del nou govern municipal republicà i que s’inaugurà a l’agost de 1931, a la mateixa seu de l’actual carrer de Sant Antoni, lloc on també es visitarà la nova exposició “Un nou Ajuntament, un nou escut municipal”. L’itinerari finalitzarà davant de l’únic element del nomenclàtor republicà que es conserva a la ciutat, a l’actual carrer de Gràcia: la placa pintada del carrer de Francesc Macià, de l’any 1934.