L’economia municipal, la nova agenda urbana, la proximitat i els barris, la cohesió social, els serveis a la ciutadania i l’estratègia Sabadell 2030 són els sis eixos bàsics sobre els quals el Govern de la ciutat basarà les accions que aquest 2018 consolidaran el projecte de transformació per a la ciutat i el desenvolupament del Pla de Mandat.

“Aquest 2018 és l’any clau per veure els resultats de l’acció que aquest Govern de Transformació ha estat fent aquests dos anys i per començar a visibilitzar com s’està produint aquesta transformació de la ciutat”, ha afirmat l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, durant la presentació de les principals línies d’actuació a la ciutat incloses en el pressupost municipal del 2018. Per a Serracant “les polítiques del Govern de transformació van més enllà d’un mandat, responen a una estratègia per a la implementació de projectes de planificació de ciutat”.

Durant la presentació de les principals línies del pressupost, l’alcalde ha mostrat com, en l’evolució de les xifres, el pressupost d’enguany es col·loca en una situació similar al pressupost dels anys anteriors a la crisi econòmica. Des del canvi de Govern, per exemple, el pressupost ha tingut un increment del 18%. A més, ha afegit que el deute municipal es troba en uns “nivells òptims que permeten endeutar-nos sense risc, perquè creiem en la capacitat d’incrementar la despesa pública, els diners han d’estar al carrer, allà on són les necessitats”.

Sabadell 2030, una estratègia de ciutat

El document s’assenta sobre sis pilars bàsics. Un d’aquests, l’Estratègia Sabadell 2030, que vol posar les bases per a la ciutat de la propera dècada, s’enfoca en cinc línies de treball: la universitat, amb una aposta clara per la consolidació de la universitat a la ciutat amb accions concretes com la plasmació de diferents convenis que permetin la realització de nous estudis d’educació superior a la ciutat.

“Estem treballant conjuntament amb la UAB perquè fem una aposta clara no només per consolidar el campus que té a Sabadell, sinó d’anar molt més enllà i incrementar aquesta presència, però també volem potenciar la col·laboració i la recerca amb altres universitats com la UPC o la URL”, ha dit Serracant.

Aquesta estratègia Sabadell 2030 fa una mirada també al Vallès Occidental, ja que pretén treballar conjuntament amb els municipis de la comarca i consolidar el debat metropolità amb una Àrea Metropolitana del Vallès com a espai compartit on treballar els temes en comú, com els parcs agroforestals, la mobilitat els polígons d’activitat econòmica o alguns serveis essencials.

Aspectes com la rebaixa dels consums als equipaments, l’eficiència energètica, la construcció del 1r edifici Nearly Zero Emissions –on un edifici antic amb pèrdues energètiques quedarà reconvertit en un edifici amb pràcticament zero emissions– i l’aplicació de polítiques de mobilitat sostenible, amb nous carrils bici, la renovació de la flota d’autobusos o amb més espais per a vianants, entre d’altres, són alguns dels projectes o accions incloses a la línia de treball contra el canvi climàtic que pretén anar cap a una ciutat més autosuficient i amb equipaments públics de consum òptim energètic.

L’ocupació i el teixit productiu, amb l’aplicació de polítiques per a la millora dels polígons d’activitat econòmica, la potenciació dels Plans d’Ocupació i Formació i de les polítiques d’ocupació de l’administració pública, és un altre dels punts bàsics d’aquesta estratègia per a la ciutat. Actualment hi ha una ocupació del 100% a les naus de la Zona Industrial de Can Roqueta, “dinàmica amb la qual volem seguir per donar impuls a altres polígons com el de Gràcia o, especialment, els que estan fora del teixit urbà”, ha afirmat Serracant, que, a més, ha destacat que “al maig del 2017, per primera vegada a Sabadell, l’atur es va situar per sota de les 14.000 persones, fet que no passava des de 2008, tot i que encara hi ha més de 13 mil persones en situació d’atur i, per tant, cal continuar incidint en les polítiques actives d’ocupació, però estem anant en la bona línia”.

Una altra de les línies de treball de l’estratègia Sabadell 2030 se centra en l’habitatge, a augmentar el parc municipal de lloguer indefinit i a regular els preus de mercat, perquè “l’habitatge no és una mercaderia, sinó un dels pilars fonamentals del dret a la ciutat”, ha manifestat l’alcalde. Així, per exemple, des de la Regidoria d’Habitatge s’apliquen polítiques actives per a la mobilització del parc d’habitatge on l’Ajuntament ha imposat ja les primeres multes a grans tenidors de pisos buits i està treballant en la inspecció d’altres 755 habitatges.

Per últim, la ciutat dels parcs, un projecte que pretén connectar tots els espais oberts de la ciutat, des dels parcs urbans com el parc del Nord – la Colta, el parc de les Aigües, el parc de Can Gambús, el parc de Can Feu, el parc de Catalunya, el parc del Tauli i el parc Central, fins a espais oberts metropolitans com el Parc Fluvial del Ripoll, el Parc Agrari del Vallès, el Parc Agroforestal o la Zona d’Horta Ripoll.

Proximitat, barris i associacionisme

Un cop encetades les grans obres i posades les bases dels grans projectes de ciutat, el Govern es planteja posar el focus en els barris, treballant més directament amb les associacions i les entitats en un treball transversal des de tots els àmbits i, per això, la creació de la nova regidoria d’Intervenció Comunitària, perquè “volem ser un Govern en contacte constant amb tots els barris, volem passar del clientelisme a la intervenció comunitària”, en paraules de Serracant.

Nova Agenda Urbana

El projecte urbà i de cohesió territorial del Govern de transformació s’assenta dins els paràmetres de la nova agenda urbana europea i en els objectius de desenvolupament sostenible marcats per l’ONU.

En aquest entorn, 2018 serà l’any en què molts projectes s’executaran o finalitzaran, com ara la masia de Ca n’Oriac, Vapor Cusidó, la plaça d’Espanya o el parc del Nord, entre altres. A més, també serà clau en l’execució dels projectes inclosos en l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible i Integrat (EDUSI), ja que hi ha previstos prop de 9,5 M€ d’inversió.

La cohesió social

L’educació, la cultura i l’esport són els pilars bàsics sobre els quals s’assenta la cohesió social, per això es posa l’èmfasi en importants eines com el desenvolupament del Pla d’Èxit Educatiu, la descentralització del Conservatori, la descentralització i la millora de l’activitat cultural i esportiva arreu la ciutat, o el projecte educatiu de barri al Poblenou on la intervenció comunitària tingui un paper destacat.

Els serveis municipals

Per al Govern de la ciutat, és prioritari millorar els serveis a la ciutadania. I, en aquest sentit, des de la nova Regidoria de Serveis Municipals, s’estan analitzant fins a 14 serveis per tal de millorar-los. Suposen prop del 40% de la despesa corrent del pressupost i més de 8 milions d’euros de les inversions de 2017.

Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER