La convivència és el tema de la segona recomanació d’ofici que efectua el Síndic de Greuges de Sabadell, Josep Escartín. La recomanació parteix d’una problemàtica expressada per la ciutadania del Districte 2, però Escartín creu que pot fer-se extensiva a altres parts de la ciutat perquè “en d’altres zones passen coses semblants que pertorben la convivència”. La resolució es va fer abans que el Ple de l’Ajuntament de Sabadell aprovés l’Ordenança de Civisme i Convivència de Sabadell.

El cas expressat per la ciutadania fa referència a problemes de veïnatge que dificulten la convivència. Tot i recollir que “en aquest cas, l’Ajuntament ha actuat amb diligència i ha pres mesures per intentar solucionar la situació”, el Síndic considera que existeix una vulneració de drets i que aquests no queden garantits. Donat que aquesta circumstància no és exclusiva de cap districte de Sabadell, el Síndic recomana a l’Ajuntament prendre determinades mesures:

1. Garantir els drets des de la igualtat, el respecte i la no-discriminació, la participació ciutadana, la cooperació institucional, la inclusió social, la normalització, els deures, el principi de subsidiarietat i el treball col·laboratiu com a elements irrenunciables de l’actuació que cal dur per l’administració.
2. Diàleg i mediació: Establir canals de comunicació. Facilitar la interacció positiva, la generació de vincles, la participació i el diàleg intercultural en condicions d’igualtat. Un enfocament inclusiu i participatiu que involucri totes les parts interessades, incloent-hi el veïnat afectat, associacions i autoritats locals, en el procés de resolució de conflictes. Promoure el diàleg intercultural entre diferents comunitats pot ajudar a reduir prejudicis i malentesos.
3. Aplicació equitativa de les normes: Assegurar que les lleis i regulacions s’apliquen de manera equitativa, sense discriminació ni estigmatització. Tractar les ocupacions i altres infraccions amb justícia, però també amb sensibilitat cap a les circumstàncies que les provoquen.
4. Programes de suport social: Proporcionar recursos i suport social a les famílies que han necessitat ocupar, incloent-hi ajuda per trobar habitatges dignes, accés a serveis socials, educació i formació laboral.
5. Millora de la seguretat: Implementar mesures per augmentar la seguretat, com ara més presència policial, millor il·luminació, i instal·lació de càmeres de seguretat. Aquestes mesures han de ser proporcionades i respectar els drets de tots els habitants.
6. Garantir l’accessibilitat i l’ordre públic: Treballar per assegurar que les voreres i altres espais públics estiguin lliures d’obstruccions i pertorbacions. Establir normes clares i coordinar els serveis de neteja i manteniment per garantir que els carrers sigui segur i accessible.
7. Prevenció i integració: Implementar programes de prevenció de l’ocupació a través de la integració social i laboral de les comunitats afectades. Això pot incloure programes educatius, de formació professional i d’orientació laboral.
8. Programes de suport social: Abordar les causes subjacents de les ocupacions, com la falta d’habitatge adequat i la discriminació. Treballar amb serveis socials per oferir programes de suport a les famílies afectades i per facilitar l’accés a habitatges i serveis bàsics.
9. Coordinació interinstitucional: Treballar en col·laboració amb altres institucions i organismes, com ara les forces de seguretat, els serveis socials, les ONG i altres entitats locals, per abordar aquesta qüestió de manera integral i coordinada.
10. Educació i conscienciació: Desenvolupar campanyes educatives i de conscienciació per promoure el respecte mutu i la coexistència pacífica entre les diferents comunitats, fomentant la comprensió i la tolerància.
11. Accions de rehabilitació urbana: Millorar les condicions dels barris amb problemes d’ocupació a través de projectes de rehabilitació urbana, infraestructures adequades i millora dels serveis públics.
12. Cooperació: Col·laborar amb altres ciutats, institucions i organismes internacionals per compartir bones pràctiques i buscar solucions innovadores per abordar aquesta problemàtica.
13. Monitorització i avaluació: Establir mecanismes de seguiment i avaluació per mesurar l’eficàcia de les mesures implementades i ajusta les accions segons sigui necessari.

RESOLUCIÓ D’OFICI 52/2024 DE LA SINDICATURA DE GREUGES DE SABADELL RELATIVA A LA CONVIVÈNCIA

La Sindicatura de Greuges de Sabadell va fer 2.205 actuacions durant l’any passat, segons es recull a l’Informe d’Activitat 2023 que el Síndic Josep Escartin presentarà avui al Ple Municipal de l’Ajuntament de Sabadell. D’aquestes actuacions, 1.965 van ser consultes, atencions i assessoraments a la ciutadania (un 19 per cent menys que l’any anterior); mentre 232 van implicar l’obertura d’expedients de queixa. A més, es van iniciar 8 tramitacions d’ofici, és a dir, actuacions per iniciativa pròpia de la institució, gairebé el mateix nombre que el 2022.

Un 73% de les recomanacions de la Sindicatura es van resoldre a favor de la ciutadania.

Es tracta de l’activitat que la Sindicatura sabadellenca va realitzar durant el darrer mandat de la ja ex síndica Eva Abellan, rellevada per Escartín a finals d’any. En aquest sentit, l’actual defensor ha volgut “agrair a la Síndica Abellan el seu treball per garantir el dret a una bona administració a la ciutat”. El 66 per cent de les recomanacions de la Sindicatura van ser acceptades per l’administració municipal.

Per àmbits, un dels temes que va generar més queixes va ser la informació de l’ assegurança del  programa de Vacances per a la Gent Gran que desenvolupa cada any l’Ajuntament. L’actual Síndic, de fet, ha obert recentment una actuació d’ofici per sol·licitar millores que ja s’estan aplicant en la convocatòria actualment en marxa. Els problemes de salubritat pública generats pels coloms i, més en concret, per les persones que els alimenten també van suposar un gruix important de queixes, juntament amb les plagues de paneroles.

Altres queixes recurrents a la defensoria sabadellenca durant l’any passat fan referència a la contaminació acústica, l’accessibilitat a l’espai públic o la disciplina urbanística, en aquest darrer cas degut principalment a les estructures d’estabilització de l’antiga Fàbrica Bósser, al Centre.

La incoació de multes a la ciutadania sense una fotografia de suport a la denúncia, el silenci administratiu sistemàtic d’alguns departaments municipals o la gestió dels tributs locals per part de la Diputació de Barcelona també van generar nombroses queixes, així com la manca de taxis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.

La distribució geogràfica de les temàtiques situa la contaminació acústica com el tema que va generar més inquietuds a la ciutadania dels districtes 1, 3 i 4, mentre que l’accessibilitat va centrar la majoria de queixes i consultes per part de la població del districte 2. L’assegurança de les persones participants a les Vacances per a la Gent Gran va motivar la majoria d’actuacions als districtes 5 i 7; i la manca d’habitatges per a persones en situació d’emergència habitacional va generar molta activitat des del districte 6.

D’altra banda, les actuacions d’ofici obertes per la Sindicatura de Greuges de Sabadell durant l’any passat fan referència al barri de la Serra d’En Cameró, l’accessibilitat del Vapor Escapçat (la Creu de Barberà), la contaminació acústica provocada pels patis de centres escolars, l’atenció municipal mitjançant cita prèvia, les estructures de subjecció de l’antiga Fàbrica Bósser (al Centre), l’existència de fibrociment a diversos edificis de Sabadell i les molèsties provocades per les activitats d’oci nocturn.