Els llegums es defineixen com les llavors netes i sanes procedents de les plantes de la família de les lleguminoses. Una de les seves característiques botàniques principals és que creixen dins d’una beina. Poden tenir una llavor (com en el cas dels cigrons), dues (com en les llenties) o moltes (pèsols). Es tracta d’un grup d’aliments molt valuós des del punt de vista nutricional, gastronòmic i per la seva accessibilitat econòmica. La família dels llegums és molt àmplia i heterogènia. Els cigrons, les llenties, les mongetes seques o els fesols, els pèsols, les faves, i la soja són llegums. També són llegums els tramussos i els cacauets. Sí, els cacauets, tot i que habitualment els considerem fruita seca, també són llegums, encara que la seva beina creixi sota terra.

Els llegums es poden adquirir amb formats múltiples: secs, frescos, cuits, en conserva, congelats i en forma de derivats (en farines, begudes, fermentats, altres). Entre els llegums secs més coneguts hi ha les mongetes seques o fesols, les llenties, els cigrons i la soja, mentre que els llegums frescos més habituals són els pèsols i les faves. Els llegums secs es classifiquen en categories comercials, entre les quals hi ha la categoria extra, la categoria I i la categoria II.

Desenvolupament sostenible

A gairebé totes les comarques de Catalunya s’hi cultiva algun tipus de llegum. N’hi ha moltíssimes varietats de cada tipus, amb mides, textures i gustos diferents, sovint lligades a territoris concrets: llentia pardina, llentia caviar, llentia vermella, llentia castellana, llentia groga, llentia verdina, mongeta seca blanca rodona, mongeta seca blanca ronyó, mongeta seca arrossina, mongeta seca pinta, mongeta seca caparrona, cigró kabuli, cigró castellà, cigró lletós, entre altres.

Els llegums fomenten l’agricultura sostenible i contribueixen a la mitigació del canvi climàtic. El conreu de llegums millora la fertilitat del sòl i en redueix la dependència de fertilitzants químics, ja que fixa el nitrogen i allibera el fòsfor i contribueix, així, a un sistema de producció més sostenible. Els llegums també ajuden a augmentar la matèria orgànica, la biomassa i l’activitat microbiana del sòl, i en milloren l’estructura i la capacitat de retenció d’aigua, la qual cosa ajuda a reduir-ne l’erosió eòlica i hídrica.

Per produir un kilo de llegums calen 1.250 litres d’aigua, mentre que per produir un kilo d’altres fonts de proteïnes (com el pollastre, el xai o la vedella) en calen 4.325, 5.520 i 13.000 litres, respectivament.

El consum de proximitat i de productors locals ajuda a l’economia local, al desenvolupament rural i del territori i a la vinculació dels àmbits rural i urbà.  El consum de llegums locals i de proximitat a Catalunya és possible gràcies al fet que se’n produeixen moltes varietats, com el fesol de Santa Pau (Garrotxa), la mongeta del ganxet del Vallès, el cigró d’Oristà (Osona) o el pèsol garrofal de Llavaneres, entre molts altres. A l’hora de la compra, és recomanable triar els llegums a granel o en envasos totalment reciclables, biodegradables o fabricats amb materials reciclats (per exemple, de cartró o paper). I un cop a casa, guardar-los en bosses de paper o pots de vidre que tapin bé (si cal conservar-los durant un temps llarg).

Valor nutricional

Els llegums destaquen tant pels nutrients beneficiosos que contenen (fibra, vitamines, minerals, antioxidants, proteïnes, hidrats de carboni), com pel fet de no aportar (o d’aportar-los en molt petites quantitats) aquells nutrients que es recomana limitar (sal, greixos saturats i sucres). Els diferents llegums comparteixen moltes similituds nutricionals i, encara que amb petites diferències, tots els beneficis atribuïts a aquest consum es poden aconseguir a partir de qualsevol varietat. Tanmateix, es recomana variar entre tipus i varietats, per tal de gaudir de la versatilitat sensorial, gastronòmica i culinària.

A les guies alimentàries, els llegums ocupen sempre llocs prioritaris/preferents. Per exemple, a la guia Petits canvis per menjar millor, és un dels 4 aliments i conductes a potenciar, situat a la columna de "més". A la piràmide de l'alimentació saludable, els llegums estan representats tant a la base, en el grup d’aliments farinacis (amb el pa, la pasta, l’arròs i la patata), com en el grup d’aliments de consum setmanal (amb les carns, els peixos i els ous). Això es deu al fet que són aliments rics en hidrats de carboni, com els farinacis, i també rics en proteïnes, com els proteics.

Els llegums són aliments amb un valor nutricional molt complet, poden ser excel·lents plats únics o segons plats (acompanyats d’amanides, sopes, cremes, fruita fresca, altres), i són també la font de proteïnes més econòmica que podem trobar. Per la seva riquesa en proteïnes, són uns substituts ideals de les carns, de les quals, al nostre entorn, se’n fa un consum excessiu. Per això es recomana incorporar amb més freqüència els llegums, i disminuir així, l’excés d’aliments d’origen animal. El contingut de proteïnes dels llegums és molt semblant al dels aliments d’origen animal. Per exemple, 100 grams de llenties seques contenen 24 grams de proteïnes, mentre que 100 grams de filet de vedella o de pit de pollastre, n’aporten 20 grams.

Hi ha la creença que els llegums no aportarien tots els aminoàcids que el nostre cos no pot fabricar i que caldria acompanyar-los d’altres aliments. Per bé que la majoria dels llegums són deficitaris en l’aminoàcid essencial metionina, això no suposaria una limitació en el context d’una alimentació equilibrada, ja que és compensada per altres aliments que contenen metionina en més proporció, com ara són els cereals, les llavors o la fruita seca. Així doncs, no resultaria necessària, des del punt de vista nutricional, la mescla de llegums i farinacis (llenties amb arròs o cigrons amb fideus, per exemple) en un mateix àpat, ja que la complementació d’aminoàcids es pot efectuar al llarg del dia.

Cal destacar que hi ha un dia per tot i per les llegums també, el dia  10 de febrer va ser el  Dia Mundial dels Llegums

Després de l’èxit obtingut amb l’”Any Internacional dels Llegums” que va dirigir la FAO el 2016, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el “10 de febrer” com a “Dia Mundial dels Llegums” sota la Resolució A/RES/73/251(el 2018). La primera celebració oficial i a l’àmbit internacional fou l’any 2019. Aquest dia és una oportunitat per a la sensibilització sobre els beneficis que aporten els llegums i llur contribució als sistemes alimentaris sostenibles i a un món sense fam.

En el proper butlletí us continuerem parlant de les llegums, ens centrarem en el  consum i el benefici que aporten  per a la salut,  així com uns petits consells gastronòmics.

Salut Comunitària – Servei de Salut

Ajuntament de Sabadell

Una de les propostes que s'estableix a la guia per a famílies i escoles “L’Alimentació saludable en l’etapa escolar”, edició 2020, elaborada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de Salut), és l’increment en les racions de proteïna d’origen vegetal a la vegada que es redueix la proteïna animal (sobretot carn vermella). Aquest aspecte es considera una millora nutricional en l’alimentació dels nens/es i alhora es presenta com un impacte més sostenible a nivell ambiental.

A nivell de SERHS Food, empresa que gestiona el servei d’alimentació dels menjadors escoles a Sabadell, l’objectiu principal sempre ha estat la satisfacció individual de cada persona (nen/a), segons les seves necessitats nutricionals específiques, dins el marc de la restauració col·lectiva. Així doncs, el gran nombre de dietes diferents que es realitzen en el servei, més de 80, i en augment any a any, posen de manifest aquesta idea. També, caldria destacar en relació a la sensibilitat ambiental en el procés d’elaboració dels plats el fet de comptar amb la innovadora Cuina d’Alt Rendiment (CAR) que l’empresa té a Mataró. En un recent estudi efectuat per l’empresa especialitzada en els temes ambientals (Inèdit), es posa de manifest amb dades mesurades (de consum energètic, petjada carboni, proveïdors locals o residus entre altres) que en comparació a una cuina convencional o d’una escola in situ, la CAR és una opció més sostenible

La proteïna vegetal prové en general de les llegums com el pèsol, cigrons o bé de la soja. En el mercat no hi ha gaires productes de moment a nivell global, però si es van introduint novetats com Heüra i altres marques que ofereixen opcions amb gust similar a la carn. 

L’alimentació es un procés que ens acompanya al llarg de la vida, mitjançant el qual obtenim els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments de l’organisme i contribueix, així, a mantenir la salut i el benestar. Per tal que el creixement i el desenvolupament tant físic com intel·lectual es produeixin d’una manera adequada, es imprescindible garantir una alimentació que cobreixi les necessitats nutricionals pròpies de cada etapa de la vida. No es pot oblidar que en el món global en el qual vivim, el patró alimentari (el tipus i la quantitat d’aliments que una persona consumeix), la forma com es produeix, distribueix o es compra i també, el que es malbarata, constitueix un important determinant de la salut humana i de la sostenibilitat ambiental.

L’evidencia científica mostra que les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) depenen en gran part de la producció d’aliments, i que l’èxit en la reducció d’aquestes emissions relacionades amb els aliments per mitigar el canvi climàtic ha de ser abordat, no nomes a través de la manera com es produeixen i distribueixen, sinó també analitzant i modificant el que es menja. Així, les recomanacions de consum d’aliments per reduir les emissions de GEH inclouen menys carn i productes lactis, mes vegetals frescos de producció local i de venda proximitat i de temporada i menys aliments ultra processats.

En aquest sentit, es convenient que l’educació alimentaria que reben els infants inclogui els aliments mes adequats per a la seva salut, i prevegi també, el coneixement i l’aprofitament de la gran varietat de productes i preparacions propis de la nostra cultura i del nostre territori. Per alimentar-nos de manera saludable i curosa amb el medi ambient, hem de saber tant el que necessitem com també d’on i com s’obté, com arriba al nostre plat, com es prepara i com es pot consumir. Les enquestes alimentaries de l’entorn mostren que els infants fan unes ingestes molt baixes d’hortalisses, fruites i llegums i unes ingestes baixes de cereals integrals (pa, arròs, pasta, etc.). En canvi, fan una ingesta molt elevada de carns i derivats, i també excessiu de productes ultra processats amb un elevat contingut en sal, greixos no saludables i sucres afegits.

La nova edició es publica amb la intenció de continuar adaptant les recomanacions alimentaries del nostre entorn en línia amb el marc global dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS), de les Nacions Unides, i a nivell local, d’acord amb les recomanacions de l’informe Mengem futur del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Per aquesta raó, entre altres aportacions noves, s’han actualitzat les freqüències recomanades de consum d’aliments en els menús escolars, amb l’objectiu de reduir el consum d’aliments d’origen animal i ultra processats, i augmentar el consum d’aliments d’origen vegetal, frescos o mínimament processats.

Per tot plegat i amb l’ànim de contribuir a una millor informació sobre la proteïna vegetal de la mà d’una empresa líder en el sector, així com d’explicar l’experiència sostenible de la Cuina d’Alt Rendiment i del seu procés d’elaboració, es preveu organitzar una jornada sobre aquests temes a Sabadell adreçada a les famílies i responsables dels centres educatius durant aquest curs escolar 2021-2022.

Des del conservatori Municipal de Música de Sabadell es presenta la XXI edició del Cicle de Música al Museu d’Història.

D'aquesta manera, l'alumnat dels últims cursos del Grau Professional poden actuar en una activitat oberta a la ciutadania i mostrar el seu talent musical en formacions de música de cambra.

En aquest any 2022 s’arriba a la vint-i-unena edició demostrant l’èxit una proposta de música clàssica interpretada per joves estudiants del conservatori, alumnes avançats dels estudis professionals composen les formacions, que van des del duet fins a sextet. Participaran l'aula de guitarra, de flauta de bec i d'acordió, amb els seus grups propis, així com molt altres instruments en combinacions de tot tipus, de l'aula de cambra de Dolors Cano

Els cinc concerts són els dimarts a les 18:30 de la tarda i es podran escoltar formacions instrumentalment variades interpretant obres de compositors de totes les èpoques. L'accés és lliure.

• 22 FEBRER
  Música de cambra i Cambra-Guitarra
• 8 MARÇ
  Música de cambra i Cambra-Guitarra
• 29 MARÇ
  Música de cambra
• 5 ABRIL
  Música de cambra i Grup d’Acordions
• 10 MAIG
  Música de cambra i Grup de Flautes de Bec

El passat 11 de febrer, dia de la Dona i la Ciència, es va inaugurar una exposició organitzada per Fundació Bofill, Escola Font Rosella, Fundació NAturgy amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell anomenada “Dones i Ciència. Una mirada al món de la ciència per conèixer i reconèixer les aportacions de nou científiques. La mostra posa en relleu les aportacions de dones en l’àmbit de la ciència a través dels aprenentatges científics, amb perspectiva de gènere, que ha realitzat l'alumnat de l’escola Font Rosella en aliança Magnet amb la Fundació Naturgy.

El mateix dia també hi va haver una conferència inaugural a mitjans a càrrec de Núria Salan, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.

El programa Magnet es desenvolupa a l’Escola Font Rosella en aliança amb la Fundació Naturgy, que treballen de forma conjunta per a conscienciar a l’alumnat al voltant de l’eficiència energètica, les energies renovables i el paper clau de la ciutadania en la transició energètica, fomentant una mirada crítica i mobilitzadora cap a la lluita contra el canvi climàtic.

“MAGNET. Aliances per a l’èxit educatiu” és un programa que involucra centres educatius i institucions de referència en projectes educatius innovadors i de qualitat. L’objectiu és acompanyar els centres educatius en el desenvolupament de projectes portats a terme en aliança amb una institució d’excel·lència. Magnet és un programa impulsat conjuntament pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb ajuntaments com és el cas de Sabadell, que també compta amb dos centres Magnet, l’Escola Joaquim Blume en aliança amb el Centre de Recerca Matemàtica (CRM), i l’Escola Samuntada en aliança amb el Hospital Parc Taulí.

Exposició: del 11 de febrer al 4 de març

Conferència Inaugural: 11 de febrer a les 17:00h a la Sala Auditori del Centre Cívic La Concòrdia (c. de la Lusitània, 3, 08206 Sabadell)

DESCARREGUEU EL PÒSTER

VISITEU L'ÀLBUM DE FOTOS DE LA JORNADA D'INAUGURACIÓ

La tria de l'Institu dels i les joves que el proper curs comencen 1r ESO és un moment que genera neguit entre les famílies a l'hora de prendre la decisió. Per tal de facilitar informació i acompanyar-les en aquest procès, des de l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) de l'Ajuntament de Sabadell, hem organitzat unes xerrades informatives adreçades a famílies amb infants que hauran de començar l'institut el proper mes de setembre.

Les dates i horaris seran:

• Dilluns 21 de febrer de 2022, a les 16:00 h
• Dimecres 2 de març de 2022, a les 18:00 h

Per poder fer la inscripció empleneu les dades d’aquest formulari i rebreu un correu-e amb l'enllaç de la xerrada.

En cas de no poder participar a cap de les xerrades programades, us podeu adreçar a l'Oficina Municipal d'Escolarització contactant a través del 93 745 33 00.

L'Escola Illa ens proposa per a aquest nou any 2022 una sèrie de formacions relacionades amb el dibuix, la ceràmica, la fotografia que de ben segur serà del vostre interès.

A continuació teniu les noves propostes formatives que s'engloben dins dels Tallers d'Art.

Per a més informació podeu contactar amb el centre a través del seu web o trucant a 93 711 48 05 o 93 711 40 59.

El primer dels assajos té lloc aquest divendres 21 de gener a càrrec de LOVEWINS de Cia Mutuo (Dansa)

Més informació: CIUTAT I ESCOLA

El motiu d'aquest butlletí electrònic és fer arribar a la Comunitat Educativa de la nostra ciutat qualsevol tipus d'iniciativa o activitat que tingui un interès general. És per això que us animem a enviar-nos informació que considereu que podem publicar en aquest butlletí.

Per això, ens podeu escriure un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. adjuntant la informació, posant a l'assumpte: "Butlletí SBDEduca"

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

El Programa Croma 2.0 és un projecte de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) que es cofinança des del Pla Educatiu d’Entorn i té com a objectiu afavorir l’educació integral de l’alumnat participant amb un treball extraescolar basat en projectes dissenyats per equips d’investigació de la UAB. Els projectes que es desenvoluparan aquest curs són: Igual de diferents, en el que es treballen aspectes de les ciències socials i Plantes mutants, de ciències naturals.   Aquesta activitat va començar el passat 17 de gener i es desenvoluparà fins el mes de maig dues tardes setmanals en sessions presencials d’hora i mitja. Hi participarà alumnat de cicle superior de primària de les escoles Floresta, Joan Montllor, Sant Julià i Miquel Carreras.

Els objectius

• Incrementar la motivació per l’aprenentatge dels infants, desenvolupant el rol d’investigadors de projectes de recerca.
• Afavorir el desenvolupament d’habilitats socials, treball cooperatiu i el foment de la llengua catalana com a instrument de cohesió social.
• Oferir suport emocional als infants, a través de l’escolta activa.
• Assessorar els infants en la instal·lació, accés i ús dels dispositius informàtics i plataformes virtuals d’aprenentatge.
• Apropar la universitat a les escoles de primària i augmentar les perspectives de continuïtat en estudis post-obligatoris de l’alumnat participant.

Aquests tallers estan conduits per estudiants universitaris que formen part de l’equip de voluntariat de la FAS i estan dissenyats per incorporar coneixements científics, artístics, socials i humanístics a l’educació primària.  Amb el Programa CROMA 2.0 s’aprofita el potencial docent i investigador de la universitat, es posa en contacte estudiants de la UAB amb els infants dels centres al mateix temps que creen llaços emocionals de suport, incorporant l’educació superior a les seves expectatives acadèmiques. Està previst recuperar, si la situació de la pandèmia a finals de maig ho permet, la visita de l’alumnat participant al campus de Bellaterra per conèixer les instal·lacions i els equips de la universitat que han dissenyat els projectes que han desenvolupat durant el curs.