Preguntes que cal fer-nos sobre la pandèmia des de la justícia global
La Fundació Main ens explica...
És habitual trobar dins la retòrica associada a la pandèmia allò de què "si alguna cosa ha fet la COVID-19, és no discriminar perquè ha afectat al món sencer per igual". Les persones involucrades en temes de cooperació però, més enllà d'afirmar o negar aquesta premissa, sabem que si més no les conseqüències a curt termini de la crisi actual, encara són incalculables per als països del Sud global. Perquè no partim des del mateix punt ni accedim a solucions amb la mateixa facilitat. Ara disposem de dades que confirmen el que, pocs mesos després del començament de l'emergència sanitària mundial per la COVID-19 ja es veia una escalada de dificultats en els grups més vulnerables. Ara, després de la incertesa inicial, abunden estudis que evidencien l'impacte desigual dels efectes de la pandèmia per als homes i per a les dones. Ara, després d'una cursa inèdita per al desenvolupament d'una vacuna, ens trobem de cara amb les dificultats per assegurar-hi l'accés de manera igualitària a les poblacions del Sud global on actualment hi ha menys de l'1% de població vacunada. Cap novetat.
La realitat és que des del sector de la cooperació per a la justícia global fa molts anys que aquests escenaris són els reptes del dia a dia. La fam, la pobresa, la desigualtat d'accés a serveis sanitaris, la lluita per la seguretat alimentària, la desatenció dels milions de persones refugiades al món que esperen per respostes institucionals per exercir el seu dret a una vida digna o els efectes de la destrucció dels ecosistemes són fenòmens globals, més coneguts i arrelats que la COVID i molt més ignorats a escala mediàtica. L'àmbit de la cooperació ha assumit, d'alguna manera, la tasca de contenció dels efectes devastadors de les moltes "pandèmies" que són conseqüència d'un món globalitzat. Per una banda, fent mans i mànigues per mantenir en peu activitats, programes i projectes malgrat múltiples restriccions; tanmateix, per una altra, sectoritzant un deure que tenim tots i totes com a societat global. No s'han fet els deures i per això, no es pot dir que les conseqüències de la pandèmia afectin a tothom per igual. Parlar del món post COVID al Nord i al Sud, no pot excloure de l'equació molts elements de desigualtats que, paradoxalment, ens han portat a aquest punt d'incertesa.
Som capaços des del Nord de mantenir una mirada objectiva sobre la situació global? I des de l'àmbit de la justícia global, les persones treballadores, voluntàries, divulgadores, perfils tècnics, cooperants, estem transmetent la informació del que passa als contextos locals en els quals treballem de manera efectiva, o simplement estem difonent experiències simbòliques als països del Sud que es dilueixen davant les circumstàncies actuals i els milions de dades disponibles? Cap a on estem dirigint el nostre discurs d'incidència? Estem aconseguint ser eco de les persones protagonistes i dels veritables reptes globals? Estem obtenint la presència pública que reclama la urgència dels afers que tenim a les nostres mans? Estem sent bons emissaris dels desafiaments que es perceben a escala local, o el missatge es queda sense força abans de moure consciències i responsabilitats a casa nostra? És un tema que requereix debats i respostes de l'alçada del problema.
És el moment d'introduir dins del relat de la pandèmia, veus diverses que aportin una dimensió més àmplia sobre els desafiaments emergents. Perquè si no ho fem, on quedaran representats els grups socialment més colpejats per les conseqüències de la COVID-19 i amb més dificultats d'accés a recursos a escala mundial? Quin és el preu que estem disposats a pagar per recuperar l'economia i, més enllà d'això, quina economia volem recuperar? Quines lliçons hem après ara que hem tingut temps de recollir i analitzar les dades dels col·lectius exclosos del benestar? En moments d'absència de respostes, cal fer-nos les preguntes adequades.
Aprofitem aquest moment de crisi com una oportunitat per reafirmar la cooperació per a la justícia global com a part del marc de referència del temps que vindran.
(Maig 2021)