COVID-19: Creix la bretxa mundial per assolir el dret a una educació de qualitat

Des de la Fundació Educació Solidària (FES) ens expliquen...

Després d’un any llarg de pandèmia comencem a veure el llum al final del túnel i la recuperació d’una vida “normal” sembla poder-se ja tocar amb la punta dels dits. Malauradament però aquesta crisi sanitària ve acompanyada de crisis econòmiques i socials arreu del món que tindran un fort impacte negatiu en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El dret a una educació de qualitat, pilar dels ODS, ha patit i pateix un revés sense precedents. Fins al punt que es parla d’una emergència educativa mundial.

La pandèmia ha sacsejat profundament els sistemes educatius de tot el món. A principis d’abril del 2020, la xifra d’infants i joves de 188 països que no podien anar a l’escola era de 1.500 milions.

Segons dades de l’UNESCO, un any després de l’aturada mundial, la meitat de l’alumnat de tot el món encara no té accés a les aules ni a una educació de qualitat. Això representa la pèrdua d’un curs i mig escolars per a molts nens i nenes. Una pèrdua que serà molt difícil de recuperar i que tindrà un cost altíssim pel seu futur. Com hem vist en crisis precedents, les bretxes augmenten entre els que tenen i els que no tenen, ja sigui la bretxa digital, l’educativa, la social o l’econòmica – indissolublement lligades.

A Catalunya, on amb els esforços de les administracions i els equips docents s’ha pogut garantir l’accés a l’educació digitalment per a la majoria de l’alumnat, el pas de la pandèmia també ha posat de manifest l’existència d’una bretxa digital que no ha fet més que consolidar les desigualtats existents entre famílies. La Plataforma d'Infància Espanya xifra en 500.000 els nens i nenes que no poden accedir a un ordinador a casa, i al voltant dels 100.000 llars que no tenen connexió a internet.

A països com el Senegal on la Fundació Educació Solidària col·labora des de fa dècades amb l’Association Education Solidaire gràcies al suport d’ajuntaments com el de Sabadell, la situació ha estat molt pitjor. La desigualtat social ha provocat que molts alumnes no hagin tingut accés a l’educació atès que “l’escola a casa” s’ha vehiculat molt a partir d’eines digitals i en moltes llars –sobretot a les zones rurals- l’accés a l’ordinador, mòbil o internet és gairebé inexistent. Malgrat els esforços de molts estats en utilitzar altres suports com la televisió o les ràdios comunitàries o fins i tot el lliurament d’exercicis, el cert és que l’alumnat ha perdut l’acompanyament dels docents. Sense comptar en la pèrdua de l’aprenentatge informal dels moments i espais de convivència amb la resta de l’alumnat.

Això té conseqüències enormes no només en termes d’aprenentatge, sinó també en el desenvolupament emocional i social de l’alumnat de totes les edats. A més, especialment en el cas dels menors en situació de vulnerabilitat, els efectes de no poder anar a l’escola es deixen notar també en aspectes tan essencials com l’alimentació, ja que molts d’ells depenien dels menjadors escolars per poder mantenir una alimentació adequada, o el risc de patir violència, ja que l’escola constitueix un entorn de protecció que, en els contextos més extrems, contribueix a evitar que els menors siguin captats per grups armats o víctimes d’abusos.

Els reptes educatius i socials per arribar a l’Agenda 2030 es fan cada cop més difícils. Garantir una educació de qualitat a distància i amb recursos limitats, així com la recuperació de les matèries perdudes durant aquest últim any, és ara per ara un objectiu per al qual cal inversió, rapidesa i creativitat.

Europa preveu grans injeccions de diners per reactivar l’economia. Però no és només qüestió de millorar l’economia a qualsevol preu, sinó de vetllar per l’equitat social i, al centre d’aquesta, l’accés a l’educació de qualitat que inclogui una bona capacitació digital. Una educació que és el pilar de molts països i que pot ser l’única manera d’avançar per un món més sostenible i on puguem cabre-hi tots.

(Maig 2021)