Sumarissims. Sabadellencs sotmesos a consells de guerra franquistes
- Llista dels sabadellencs sotmesos a procediment judicials militars sumaríssims
- Què eren els sumaríssims i els consells de guerra?
- La repressió franquista durant la immediata postguerra, article de Josep Antoni Pozo
- El mapa de la repressió
- El llegat material dels consells de guerra
- Biografies de persones encausades
- Referències
Llista dels sabadellencs sotmesos a procediment judicials militars sumaríssims
La Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, publicada al DOGC núm. 7406, de 6 de juliol de 2017 (correcció d'errades al DOGC núm. 7406, de 17.7.2017), declara il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. En conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista. D’acord amb aquesta llei, l'Arxiu Nacional publica la llista de processos i resolucions dictades pels tribunals militars (sumaríssims). Aquesta llista es pot consultar al web de dades obertes de la Generalitat de Catalunya:
Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (1938-1978)
És a partir d'aquesta llista i per tal de deixar constància de la nul·litat d’aquestes sentències i resolucions, emanades d'uns tribunals il·legals, que el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica emet a qui ho sol·liciti un document oficial de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que consten a la llista. Aquest document de reparació es pot sol·licitar al web de la direcció general de Memòria Democràtica.
Què eren els sumarísims i els consells de guerra?
Eren procediments judicials que instruïen i jutjaven fets presumptament criminals sota la jurisdicció militar en comptes de la civil. Els sumaríssims eren un tipus específic que simplificava els passos (i les garanties processals) i s’aplicava de forma teòricament extraordinària en una sèrie de supòsits delictius. El consell de guerra era el tribunal militar i el judici pròpiament dit. Per les seves característiques, els procediments militars de la immediata postguerra s’han popularitzat amb el nom de sumaríssims o consells de guerra. Però malgrat ser processos ràpids, el tancament definitiu dels expedients i la seva incidència en la vida dels encausats podia allargar-se durant anys.
![]() |
La base jurídica fonamental dels procediments judicials militars durant la guerra civil i la postguerra va ser doble: el Codi de Justícia Militar de 1890 que detallava, entre d’altres, el funcionament dels procediments i la gradació dels delictes i les penes; i el Ban de Guerra de 28 de juliol de 1936, promulgat a Burgos pel govern colpista, que estenia l’Estat de Guerra a tot el territori espanyol i obligava a jutjar en procediment sumaríssim (i, per tant, sota “jurisdicción de Guerra” i sumàriament) un seguit de nous supòsits.
|
|
Primera pàgina del tercer número del "Boletín Oficial de la Junta de Defensa Nacional de España del Gobierno Civil de Burgos" que inclou el Ban de Guerra de 28 de juliol de 1936. Font: Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado |
Per què i per a qui es van fer de forma sistemàtica i en massa un cop acabada la guerra?
Per al nou govern dictatorial van ser una a eina fonamental de depuració i repressió ideològica ja que es perseguí i empresonà de manera sistemàtica a persones que d’una manera o altra s’havien significat políticament a favor del règim republicà. Al mateix temps, van funcionar com a eina cohesionadora que delimitava, lligava i consolidava el bàndol guanyador front al perdedor. En l’àmbit particular, per a molta gent de dretes les denúncies van funcionar com un mecanisme de revenja i represàlia que responia tant a qüestions estrictament personals com a posicionaments ideològics més emmarcats en el context social. En el rerefons de tot plegat, els sumaríssims van posar-se al servei del projecte contrarevolucionari de restabliment del vell ordre polític, econòmic i social anterior a la República.
Què els diferenciava d’altres mecanismes repressius?
Els sumaríssims no van ser l’única peça de l’engranatge repressiu franquista. Es van complementar amb molts altres mecanismes, però el que els convertia en eines especialment cruentes, entre altres factors, eren: la durada i persistència en el temps ja que, malgrat la rapidesa de la instrucció i de la sentència, entre l’inici de la causa i la seva fi definitiva podien passar anys; la incertesa i l’arbitrarietat, ja que eren procediments iniciats de manera imprevisible i instruïts amb opacitat i sense garanties processals; l’exemplaritat, ja que entre el veïnatge propagaven la por de ser la següent persona detinguda i encausada; i la transcendència i col·lateralitat, ja que no només afectaven la persona processada, sinó que incidien en la situació econòmica i vital de tot el seu entorn.
Interior de la presó Model de Barcelona durant la celebració de La Mercè l’any 1941. El 27 de gener de 1939 la Model va tornar a funcionar com a presó cel·lular de Barcelona i tres dies més tard es va ordenar que hi ingressessin els presoners de guerra. A partir de llavors comencen a arribar altres presos i molt aviat va quedar saturada. Molts sabadellencs encausats en procediments militars van ser internats en aquesta presó. Autor: Carlos Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
El procediment pas a pas
Contingut en construcció.
La repressió franquista durant la immediata postguerra, article de Josep Antoni Pozo
Descarrega l’article de Josep Antoni Pozo, historiador i autor, entre d’altres, del llibre Sota el pes de la Victòria. La repressió franquista a Sabadell en la immediata postguerra (Pagès Editors, 2024): article La repressió franquista durant la immediata postguerra.
El llegat material dels consells de guerra franquistes
El llegat material dels consells de guerra franquistes vinculat amb Sabadell inclou tota la documentació referent als expedients dels procediments judicials militars i una gran diversitat d’objectes que d’una manera o altra estan vinculats als sumaríssims.
Quins documents ens queden dels procediments judicials militars?
Els sumaríssims implicaven, entre moltes altres coses, confidències, denúncies, detencions, empresonaments, informes, declaracions de detinguts i testimonis, i tota mena de diligències i tràmits. Tot plegat generava un munt de documentació elaborada per diferents institucions i reunida en expedients diversos. L’expedient fonamental era el que gestionava el jutjat militar responsable de la causa, el qual depenia de l’Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar. Aquest expedient estava numerat i recollia documents de gairebé totes les actuacions del procediment, des de la notitia criminis fins al formulari final d’Estadística Criminal de Guerra o les concessions d’indult.
Els expedients dels procediments judicials militars que es van dur a terme a Catalunya es conserven a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer (ATMTT) ubicat a l’edifici del Govern Militar de Barcelona. Aquest arxiu custodia la documentació de 69.834 procediments instruïts entre l’abril de 1938 i el desembre de 1978 pels tribunals de l’Auditoria de Guerra. En el cas de Sabadell, entre els anys 1939 i 1945 es van arribar a instruir més de mil causes contra sabadellencs de naixement o de veïnatge els expedients de les quals es troben a l’arxiu militar.

Sala de consulta de Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer (ATMTT). MHS
Cada expedient és un conjunt documental molt profús en informació burocràtica i testimonial i, per tant, una riquíssima font primària per investigar la repressió franquista des de diferents enfocaments. Però aquests expedients són, alhora, testimonis materials del dolorós passat de moltes famílies i una font molt valuosa, per tant, per recuperar part de la memòria familiar manllevada.
| Expedients de procediments militars sumaríssims de sabadellencs conservats a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer. MHS | ![]() |
A banda dels procediments judicials militars, també s’han conservat altres tipus d’expedients com, per exemple, els que elaboraven les institucions penitenciàries sobre els seus interns. A l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troben el fons del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (Presó Model), que inclou tant els expedients d’interns de la presó de partit de Sabadell com els dels encausats que van passar per la Model de Barcelona, i el fons del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona on es poden consultar els llibre d’entrades i sortides de les dones preses.
Per consultar presencialment els expedients dels procediments militars cal enviar un correu electrònic a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer (
Quins altres testimonis materials han deixat els sumaríssims?
Però més enllà de les actuacions oficials i la documentació burocràtica generada, els procediments militars van ser veritables sotracs vitals per a les persones detingudes i les seves famílies que, acabades de sortir d’una guerra traumàtica, es van veure immerses en autèntics via crucis judicials. Això va donar peu a altres tipus d’accions i documents que, allunyats de l’oficialitat, estaven molt més lligats a la vida diària. És el cas, per exemple, de les doloroses visites a presó per veure els encausats, la constant comunicació epistolar –controlada o clandestina– dels empresonats amb els familiars i els amics, els nombrosos objectes i dibuixos que confeccionaven els interns per tal de fer passar les hores a presó o, finalment, les desesperades visites a persones afectes al nou règim franquista per tal de demanar-los favors i avals per a la defensa dels encausats.
Al Museu d’Història de Sabadell es conserven testimonis materials i a l’Arxiu Històric de Sabadell testimonis documentals de la dimensió personal dels procediments sumaríssims, com la maleta que Joan Sallarès Castells va endur-se al penal de Sant Miquel dels Reis (València) o les cartes que Narcís Rosell Rabassó o Antonio Chuecos Garcia van enviar a les seves famílies poc abans de ser afusellats al Camp de la Bota. Molts d’aquests llegats provenen de donacions de les famílies que han volgut posar a disposició de tota la ciutadania el patrimoni de la nostra història recent.
|
|
Esclops, espardenyes i altres figures en miniatura elaborades amb ossos d’oliva i altres materials per Enric Pascual Pericàs cap a l’any 1940 probablement a la presó Model de Barcelona. Fons particular d’Enric Brunet Pascual. Foto MHS |
Referències
González Padilla, E. (2003). La justicia militar en el primer franquismo. Dins M. Guitérrez Navas i J. Rivera Menéndez (eds.), Sociedad y política almeriense durante el régimen de Franco. Actas de las Jornadas celebradas en la UNED durante los días 8 al 12 de Abril de 2002 (p. 155-166). Instituto de Estudios Almerienses.
Pozo, J.A. (2024). Sota el pes de la victòria. La repressió franquista a Sabadell en la immediata postguerra. Pagès Editors.
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat i protecció de dades | Accessibilitat










