Entrevistem a Cristià Serrabasa, un jove de 31 anys que viu submergit sota una paràlisi cerebral infantil
“El voluntariat m’aporta un creixement total com a persona i al mateix temps reforça de manera notable la meva autoestima”
Et presentes?
Em dic Cristià Serrabasa, sóc de Sabadell, tinc 31 anys i visc submergit sota una paràlisi cerebral infantil que en cap cas m'impedeix realitzar les activitats de la vida diària. M’agrada compartir el temps amb persones, formar-me diàriament penso que mai s' aprèn lo suficient, vaig a nadar dos o tres cops per setmana, anar amb bicicleta, sortir amb els amics i les amigues i gaudir al màxim de la vida.
Per mi la discapacitat que tinc no és cap impediment a l' hora d' afrontar el dia a dia.
Em defineixo com una persona molt alegre, positiva i amb ganes d' aprofitar cada instant.
Quan temps fa que fas voluntariat?
Ara mateix farà quatre anys
Quantes hores hi dediques?
Aproximadament entre 10 i 12 hores setmanals. Quan no hi ha projectes en marxa, en faig menys.
Amb quines entitats col·labores?
La Taca Cooperació i Lleure, Federació ECOM i Aula d' Esplai del Vallés
Quines activitats hi desenvolupes?
A la Taca estic amb un projecte de joves amb risc social, al sud de Sabadell. Fem activitats d’oci i de lleure. Ara estem en un moment de captació de joves i treballem al carrer. Col·laboro en un equip de 7 o 8 persones, totes voluntàries. A més, dins de la Taca formo part, com a soci, de diverses comissions, per tirar endavant l’entitat. M’hi sento molt integrat, sóc un més, la meva opinió sempre es té en compte i això em gratifica moltíssim.
A ECOM, una federació situada a Barcelona que lluita pels drets de les persones amb discapacitat física, hi col·laboro fent xerrades i tallers inclusius a escoles, explicant als nens i nenes les dificultats amb què es troben les persones amb discapacitat i fer-ho visible a la nostre societat.
A l’Aula d’Esplai del Vallès faig de formador. Fa molt poquet temps que hi sóc, tot just he fet 3 classes. L’acollida que m’han fet els meus companys i companyes ha estat molt bona i ja em sento part de l’equip. Crec que podré fer-hi molta feina. Fer veure als joves estudiants com es viu en primera persona la discapacitat en l' àmbit del lleure penso que es un punt molt positiu i representatiu per ells. Hi faig les sessions d’inclusió amb temes de diversitat funcional.
En quins àmbits treballes?
Sobretot a l'àmbit del lleure i a les escoles lluitant per a la inclusió social.
Què et va moure a fer voluntariat?
Em vaig donar compte que el fet de poder ensenyar i d'ajudar a altres persones em feia sentir totalment realitzat i a partir d'aquestes aportacions podia créixer molt com a persona dia darrere dia.
Què t’aporta el voluntariat?
Creixement total com a persona i al mateix temps reforçar de manera notable la meva autoestima.
Amb quines dificultats et trobes en el teu dia a dia?
Els joves estan molt a carrer i costa molt fer-los participar. Hi ha una crisi de valors generalitzada que fa que la joventut en surti especialment perjudicada.
I a més, em trobo amb dificultats afegides, les barreres arquitectòniques que imposa la societat, que per sort van millorant dia a dia. Dificultats per baixar d'un tren o per circular amb tricicle per la ciutat.
Quin tipus de voluntariat et resulta més gratificant?
El col·lectiu dels nens o la diversitat funcional intel·lectual són els més agraïts. Són el grup amb el que em sento més còmode.
I quin menys?
La tercera edat. Hi ha vegades que no valoren la teva implicació.
Quin missatge donaries perquè algú es fes voluntari/ària?
Endavant, li canviarà la vida d'un dia a l'altre.
Que no s'ho pensi ni un segon, la recompensa rebuda té un preu incalculable.
Quins valors destacaries del voluntariat?
Els valors de l'autoestima, la inclusió social, el creixement personal i el treball en equip.
Explica’ns alguna experiència
L' experiència més gratificant que recordo és quan vaig a estar a Forli dos mesos, situat al nord d' Itàlia al grau d'integració social. Allà, els estudiants d' Erasmus vam viure moltes experiències relacionades amb el voluntariat. El que més recordo són les xerrades que vaig fer dos projectes diferents, a un casal d' estiu dirigit als infants i un altre a un grup de joves amb discapacitat intel·lectual, tot relacionat amb la diversitat funcional. Allà aquest tema és bastant desconcertant i per aquesta raó va crear un fort impacte.
El fet d'estar en un altre país un temps fora de la meva zona de confort, amb persones i situacions que desconeixia per mi va ser important i va ser una experiència molt significant per mi.
Si fossis alcalde quina/es propostes de millora faries, respecte el voluntariat, a la ciutat?
- Fer més activitats gratuïtes i obertes, socioeducatives, adreçades a infants i joves amb risc d’exclusió social, cada poc temps.
- Activitats socioculturals i esdeveniments comunitaris per fer implicar a tots els agents d’un barri, per intentar aconseguir més cohesió social entre ells i així, progressivament transformar els barris.
- Crear espais de sensibilització a la diversitat, tant a les escoles com al carrer.
Alçada tarima: 0,92 m
