Seguiment de l’evolució de la qualitat de les aigües i els ecosistemes del riu Ripoll

Des de l’any 2018, els ajuntaments de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès i Ripollet duen a terme un programa de seguiment de l’evolució de la qualitat de les aigües i els ecosistemes del riu Ripoll.

Població de peixos al riu Ripoll

L’estat de conservació dels peixos del riu Ripoll està molt influït per les condicions climatològiques, per la disponibilitat d’aigua a la xarxa hidrològica i per els diferents impactes tant naturals com antròpics. En general el sistema fluvial de la conca és reduït i les rieres tenen una mida moderada, així com un acusat règim mediterrani que produeix una dràstica disminució de cabals a l’estiu. Això provoca que alguns trams del riu, especialment de capçalera i afluents, es tornin intermitents i que els peixos restin aïllats en pous, situació que s’agreuja en anys castigats per la sequera, que com enguany sol produir un important estrès hídric. D’altra banda la pròpia climatologia mediterrània fa que a la tardor es puguin produir riuades les quals, de vegades, afecten greument les poblacions de peixos.

La ictiofauna del riu Ripoll és relativament pobre pel que fa al nombre d'espècies, per raons bàsicament històriques.

D’altra banda les comunitats de peixos són bons indicadors del funcionament global de l’ecosistema aquàtic i donen informació de la qualitat ecològica a una escala regional

En estudis realitzats a la conca del riu Ripoll s'ha trobat, un total de 9 espècies, de les que només tres són autòctones (el barb cua-roig, Barbus haasi; el barb de muntanya, Barbus meridionalis; i la bagra, Squalius cephalus); dues són traslocades (el gobi ibèric, Gobio lozanoi i el barb roig, Phoxinus phoxinus); i quatre més introduïdes (la carpa, Cyprinus carpio; la gambúsia, Gambusia holbrooki; el peix sol, Lepomis gibbosus; i la perca americana, Micropterus salmoides).

A Sabadell, la comunitat de peixos està constituïda per un total de 4 espècies de les quals dues en són autòctones: el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i la bagra (Squalius cephalus) i dues exòtiques: la carpa (Cyprinus carpio) i la gambúsia (Gambusia holbrooki).

La Vespa velutina nigrithorax, anomenada vespa asiàtica de potes grogues, és una vespa invasora que es va detectar a Catalunya l’any 2012 i que actualment és present a les quatre demarcacions catalanes.

A Sabadell se n’ha detectat tan al rodal com a les zones urbanes. No és especialment agressiva amb les persones, només si es molesta el vesper, però sí que cal controlar la seva proliferació donat l’impacte negatiu en la biodiversitat.

Característiques de la Vespa velutina

La vespa asiàtica presenta un aspecte més fosc en comparació amb les vespes socials autòctones del

nostre país. La subespècie nigrithorax presenta el tòrax negre envellutat i segments abdominals de color castany ribetejat amb

una fina franja groga. Únicament el quart segment de l’abdomen és de color groc-taronja pràcticament en la seva totalitat. El cap

és negre, la cara groc-ataronjada i l’extrem de les potes de color groc. La seva mida oscil·la entre 17 i 32 mm de llargària.

Nius i vespers

Els nius embrionaris de finals d’hivern solen tenir la mida d’un ou de gallina i els amaguen sovint a voladissos de teulades, dins de coberts, en càmeres d’aire o en armaris de comptadors d’aigua, entre altres. Durant la primavera neixen les primeres obreres i es comença a

parlar de vesper primari que va creixent i pot arribar a la mida d’una pilota d’handbol. Sovint les vespes es traslladen i comencen a fer un vesper anomenat secundari i que es convertirà en

el definitiu. Aquest vesper pot arribar a fer un metre i sovint es detecten en capçades d’arbres, però es poden adaptar a altres espais. A finals d’estiu s’inicia la fase

d’aparellament i el declivi del vesper, amb la mort –entrada la tardor- de la reina fundadora.

Quan es detecta un niu és important concretar al màxim la ubicació per facilitar-ne la detecció i notificar l’avistament per mitjà del tràmit de la seu electrònica municipal. Cal evitar sobretot capturar o molestar les vespes, davant del risc de picada, i mantenir-se a una distància prudencial al voltant de cinc metres.

Control, seguiment i prevenció

L’Ajuntament assumeix el seguiment i retirada dels nius de vespes asiàtiques a la via pública, tan a les zones urbanes com al rodal. Tanmateix, en propietats privades és responsabilitat de la propietat.

La retirada o inactivació dels vespers es realitza per tècnics d’empreses de control de plagues amb els EPI corresponents.

En cas de picada

Si es pateix una picada de vespa asiàtica rentar bé la zona afectada amb aigua i sabó neutre i aplicar-hi una gasa o roba neta amarada amb aigua freda. Es pot aplicar també un preparat farmacèutic a base d'amoníac, o bé fred (gel), sobre la picada. Cal evitar gratar o fregar la zona afectada. En cas de picades múltiples, davant de reaccions al·lèrgiques o bé si la picada és a l’interior de la boca, cal trucar al serveis d’emergències (061).

Per a més informació:
Vespa asiatica
Generalitat de Catalunya, informació Vespa asiàtica
Guía per a la Gestió municipal de la vespa asiàtica (Vespa velutina) a Catalunya

 

El cargol poma és una espècie exòtica invasora procedent de Sud Amèrica. Està considerada una de les 100 espècies invasores més perjudicials del món i ha causat estralls en cultius de zones humides, sobretot en arrossars, arreu dels llocs del món que ha colonitzat.

La biologia i comportament de l’espècie fa que els problemes potencials que pot generar siguin molt greus, tan a nivell agroalimentari sobre el cultiu de l’arròs, com a nivell ambiental per l’impacte sobre la vegetació aquàtica i perquè desplaça espècies autòctones.

A Catalunya només existeix al Delta de l’Ebre, tot i que també han aparegut alguns focus en els arrossars de l’Empordà i en un llac artificial a Olesa de Montserrat, i actualment un focus a una bassa de reg de l’horta municipal de Can Roqueta a Sabadell.
Les possibles vies d’entrada són per introducció intencionada per aquariofília com animal domèstic.

N’és prohibida la possessió, cria, transport, tràfic, comerç, i alliberament al medi
Eviteu-ne la dispersió. No recolliu cargols poma.

Si trobeu aquest cargol o les seves postes, aviseu immediatament al Servei de Sanitat Vegetal trucant al telèfon 93 574 00 36 o a través del correu especiesinvasores.tes@gencat.cat

Per a més informació:
Generalitat de Catalunya, informació Cargol Poma

El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic. L'any 2004 es van detectar a Sant Cugat i a Cerdanyola del Vallès les primeres poblacions de l'espècie de mosquit Aedes albopictus, conegut popularment com a mosquit tigre.

El seu hàbitat de cria són els petits receptacles d'aigua a la intempèrie. Posen els ous a dins dels recipients que acumulen aigua. Tot seguit es desenvolupen les larves i en menys de set dies surten els mosquits.

A Sabadell s'han detectat freqüentment larves de mosquit tigre en tapes de bidons (que acumulen aigua) de zones d'horta i també en gerros, galledes, platets sota els testos, desguassos de patis o piscines, embornals, escocells dels arbres, sistemes de drenatge de teulades, bidons sense tapa hermètica, dipòsits subterranis, subsòls inundats, piscines en estat d'abandó, i un llarg etcètera.

No els agrada pondre els ous en aigües en moviment ni en grans masses d'aigua.

S'amaga a les zones de vegetació ombrívoles i a recer del vent.

Qué puc fer per controlar-lo?

La millor estratègia de control d'aquest mosquit és eliminar el focus de cria. Les aplicacions plaguicides contra mosquits adults no constitueixen una solució a curt ni a mitjà termini (l'efecte no s'allarga més d'una setmana) i poden donar-se efectes indesitjables.

És per aixó que cal:

• Retirar de la intempèrie els recipients que puguin acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats, sota els testos, plats d'animals domèstics, piscines de plàstic, etc. En cas que no es puguin eliminar: Buidar-los, invertir-los, foradar-los o tapar-los.
• Buidar dos cops per setmana els recipients de l'exterior que puguin acumular aigua.
• Si no es poden eliminar ni buidar: Tapar el recipient hermèticament o bé amb tela mosquitera molt prima (malla d'1 mil·límetre) els safareigs i les basses petites.
• Evitar acumulacions d'aigua a tapes de bidons que acumulen pel·lícules d'aigua (foradant-los o cobrint-los amb una mosquitera).
• Evitar acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguassos.
• Evitar els forats i les depressions del terreny on es pugui acumular aigua i tapar els forats dels troncs d'arbres omplint-los de sorra.

Per a més informació:
Salut Ambiental Ajuntament de Sabadell

Des de l’any 2018 es té constància de la presència de dos espècies de tortugues al riu Ripoll, la tortuga autòctona de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga de florida no autòctona (Trachemys scripta). 

La tortuga de rierol, s’ha localitzat, en concret, a les basses del tractament terciari de Sant Vicenç de Jonqueres, espècie classificada com a vulnerable per la “Union Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN)”.

La tortuga de florida és un animal exòtic amb caràcter invasor que competeix directament amb les tortugues autòctones, ocupant un mateix nínxol, competint per l’aliment i depredant els ous i els individus joves, provocant el desplaçament i desaparició de la tortuga autòctona. Introduïda com a animal domèstic, de companyia sovint es alliberada al medi natural per particulars, amb el conseqüent impacte negatiu.

Des de l’any 2019, l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya (ADENC) realitza en les basses del tractament terciari de Sant Vicenç de Jonqueres el seguiment de la població de la tortuga de rierol i la retirada de tortugues exòtiques al riu Ripoll, capturant els exemplars exòtics i traslladant-los al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa i al CRARC (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya).

Els resultats obtinguts durant aquests anys es recullen en els informes de seguiment de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la bassa del terciari, al riu Ripoll. En aquest informe s’expliquen els objectius, la metodologia i els resultats de l’estudi.

Per a més informació:
Grup d'estudi de les tortugues de l'ADENC

Si tens a casa una tortuga exòtica i no te'n pots fer responsable, no l’abandonis! Alliberant-los causen impactes negatius irreversibles al medi natural. Pots trucar al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, ells et diran què fer (tel. 93 561 70 00)

Per a més informació:
Generalitat de Catalunya, informació Tortuga de Florida

 

El porc senglar (Sus scrofa) és una espècie autòctona. És la més abundant i que s’ha estès i s’ha adaptat als diferents tipus d’hàbitat arreu del món: des de l’alta muntanya fins a les àrees urbanes.

La seva distribució i abundància depenen de la disponibilitat de recursos alimentaris i de l’existència de zones de refugi, normalment boscos i matollars. La seva capacitat d’adaptació i dieta omnívora li permeten colonitzar la pràctica totalitat dels hàbitats presents a Catalunya, incloses les zones fortament humanitzades.

Les poblacions de porc senglar en els darrers anys han arribat a una densitat superior degut a l’accés de menjar fàcil que les zones urbanes i periurbanes ofereixen, així com els espais verds urbans naturalitzats on l’espècie troba refugi per viure-hi i reproduir-se.

Els perjudicis i les molèsties que ocasiona l’espècie són de tipologia variada: danys a conreu i pastures, jardins, parcs i horts, accidents de trànsit, problemes sanitaris i atacs esporàdics a persones i animals domèstics.

Recomanacions a la ciutadania

• No els doneu mai menjar perquè no associïn les persones amb menjar fàcil ni els fem dependents dels humans.
• No us hi acosteu, són salvatges i de reaccions imprevisibles. us poden atacar o mossegar.
• Eviteu moviments o sorolls bruscos si es troben molt a prop. intenten fugir si veuen perill i el poden evitar.
• No deixeu escombraries ni menjar fora dels contenidors o de les papereres ni tampoc menjar per a les mascotes a l’exterior perquè els atrau i s’hi acostaran.
• A la xarxa viària conduïu amb precaució, poden creuar la carretera i provocar una col·lisió.

D’acord amb l’establert a l’ordenança municipal reguladora de la tinença, el benestar i la protecció dels animals de Sabadell, està prohibit alimentar animals a la via pública, excepte en els supòsits en que l’alimentació estigui autoritzada per l’Ajuntament.

Les espècies exòtiques, o al·lòctones, són les que estan fora de la seva àrea de distribució natural. Algunes d’aquestes espècies exòtiques que s'han introduït al territori tenen la capacitat de sobreviure, reproduir-se i escampar-se pels ambients naturals i poden produir impactes considerables en els ecosistemes naturals, a d’altres espècies o a les activitats humanes i econòmiques. Són les espècies exòtiques invasores.

No totes les espècies exòtiques són invasores, per sort només un petit nombre de les espècies que arriben al nostre territori tenen la capacitat d'escampar-se i sobreviure als nostres ambients naturals.

Les espècies exòtiques invasores són un dels problemes més grans per a la conservació de la biodiversitat. Plantes com el plomall de la Pampa o l’ailant, o animals com el visó americà, les cotorres argentines, les tortugues de Florida, el mosquit tigre o el cranc americà són algunes d’aquestes espècies exòtiques invasores.

En els ambients fluvials, i en concret al riu Ripoll a Sabadell les principals espècies invasores identificades són:

Herbàcies de gran port

• Canya (Arundo donax)
• Raïm de moro (Phytolacca americana)
• Flor de nit (Mirabilis jalapa)
• Herba de la pampa (Cortaderia selloana)

Plantes de port herbaci

• Nyàmera (Helianthus tuberosus)

Lianes

• Lligabosc japonès (Lonicera japonica)

Arbres

• Ailant

  

  (Ailanthus altíssima)
• Robinia (Robinia pseudoacacia)

 

Per a més informació:
Espècies exòtiques invasores 
Guia d'espècies exòtiques invasores d'ambients fluvials

 

 

 

Al terme municipal Sabadell hi ha una sèrie d'elements d'interès arquitectònic, natural i ambiental que són testimonis de les activitats que han tingut lloc al llarg dels anys i que formen part del paisatge.

El Pla especial de protecció dels béns arqueològics, mediambientals i arquitectònics de Sabadell (PEPS) és el document urbanístic vigent a la ciutat que cataloga els elements protegits del patrimoni de la ciutat i que permet la seva preservació.

En total el PEPBAMAS protegeix un conjunt d'aproximadament més de 600 elements patrimonials del nostre terme municipal, entre elements del patrimoni natural, arqueològic i arquitectònic.

El patrimoni natural s'identifica i es classifica en :

• Zones d'interès ecològic
• Zones antropitzades de valor mediambiental
• Cursos fluvials
• Hortes i talussos del Ripoll
• Arbres
• Fonts, mines, recs i sèquies