PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES
 
          

DRETS CIVILS

 

 

15
Gener
2020

Dues activitats prèvies a la col·locació de les 36 noves “stolpersteine” amb què Sabadell acabarà d’homenatjar tots els deportats als camps nazis

Es tracta d’un itinerari per sis llambordes ja col·locades (el diumenge 19) i d’una conferència de la sabadellenca Marta Simó (el dimarts 21)

Dues activitats prèvies a la col·locació de les 36 noves “stolpersteine” amb què Sabadell acabarà d’homenatjar tots els deportats als camps nazis

La setmana prèvia a la col·locació de les 36 noves llambordes stolpersteine que ara mateix es troben exposades al Museu d’Història, el Programa de Memòria Històrica de Sabadell proposa dues activitats relacionades amb la memòria dels deportats locals als camps nazis. Es tracta d’un itinerari per diverses llambordes ja col·locades i d’una conferència sobre la memòria de l’Holocaust a l’Estat, a càrrec de la sabadellenca Marta Simó.

Les noves llambordes es col·locaran el 25, 26 i 27 de gener, en el marc del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust.

Un recorregut amb 6 parades

El diumenge 19 de gener tindrà lloc un itinerari per diverses de les stolpersteine –les pedres de la memòria dels deportats sabadellencs als camps nazis (1940-1945)– que ara mateix hi ha col·locades a la nostra ciutat. El punt de trobada serà el Museu d’Història de Sabadell, a les 11 del matí. Es tracta d’una activitat gratuïta, amb les places limitades, per a la qual cal inscriure’s al telèfon 93 727 85 55. Durarà una hora i mitja, aproximadament.

L’itinerari passarà pels darrers domicilis on van viure alguns dels sabadellencs que van acabar deportats als camps nazis en el marc de la Segona Guerra Mundial. Són homes que primer van haver de fer la Guerra al seu país, en defensa de la República, que després van haver de fugir a França empesos per la retirada, on es van haver d’exiliar, i que, finalment, en diverses circumstàncies personals i col·lectives, van ser capturats per l’exèrcit nazi i van ser traslladats als camps de concentració i d’extermini, principalment al camp de Mauthausen. D’aquests sabadellencs en moriren 39 i en sobrevisqueren 21.

El recorregut servirà per entendre el context històric d’aquella època, resseguir els itineraris personals d’aquestes víctimes de la deportació, conèixer diversos trets de les seves biografies i detallar alguns dels aspectes de la memòria i del record que n’han preservat les famílies.

Es farà una parada a sis de les llambordes posades en homenatge i record dels deportats assassinats Manuel Mullor Català (mort a Gusen, 27 de gener de 1942), Antonio Hilario Planellas (Gusen, 8 de gener de 1942), Emili Ferrando Rosell (Gusen, 4 de juliol de 1941), Rafael Monllor Belenguer (Castell de Hartheim, 22 de setembre de 1941), Josep Amorós Maestre (Gusen, 4 de juliol de 1941) i Pedro Monter Ferris (Auschwitz, 22 de febrer de 1943).

Una conferència sobre la memòria de l’Holocaust a l’Estat espanyol

La segona activitat tindrà lloc el dimarts 21 de gener, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història. Durà per títol La memòria de l’Holocaust a l’Estat Espanyol i serà a càrrec de la sociòloga sabadellenca Marta Simó.

Simó, partirà dels protagonistes de l’Holocaust: les víctimes (la població jueva), els botxins o col·laboradors (el govern franquista) i els testimonis passius (la División Azul al front de l’Est) per recórrer quines foren les relacions que es varen establir entre ells, quines les conseqüències d’aquests encontres i com aquestes afecten avui quan es confronta aquesta memòria a Catalunya tenint en compte també el col·lectiu de presoners polítics republicans. La conferència es basarà en la tesi doctoral de l’autora: La memòria de l’Holocaust a l’Estat Espanyol. Des d’una perspectiva històrica i una perspectiva sociològica (UAB, 2019).

Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona la sabadellenca Marta Simó Sánchez és especialista en Identitats Jueves i Holocaust per la Universitat Jagellonska de Cracòvia a Polònia i la Universitat Estatal de Moscou a Rússia.

Des del 2012 és investigadora del grup ISOR (Grup d’Investigacions en Sociologia de la Religió) de la UAB i del 2013 al 2016 fou membre de l’Equip d’experts multilingües de l’IHRA (International Holocaust Remembrance Alliance) per al Projecte d’Investigació sobre Educació (ERP). És  membre del Comitè Executiu de l’EHAS (European Association for Holocaust Studies) i del projecte Stories that move de la Casa Anne Frank d’Amsterdam. A més, és professora associada en el Departament MIDE de la Facultat d’Educació de la UB i membre del Projecte Europeu sobre Educació inclusiva conjuntament amb la Universitat de València i la Universitat Catòlica de València.

Des de l’any 2015 assessora el Memorial Democràtic en el projecte de col·locació de les llambordes stolpersteine a Catalunya.

Categories Drets Civils i Gènere Tags deportats, stolpersteine