El propòsit del calendari institucional pel 2015 és el de desemmascarar els estereotips sexistes existents als contes tradicionals. Des d’una mirada crítica, irònica i divertida, els contes del nou calendari desmunten aquests estereotips, on  el rol de la dona – i del home- són posats en qüestió, desdibuixant-los i creant uns nous models que responen a valors més adequats als nostres temps.

Joan Carles Sánchez, alcalde, ha explicat que

tal com deia Paco Ibáñez amb el seu érase una vez un lobito bueno al que maltrataban los corderos... les bruixes poden ser belles i els pirates honrats i cal posar en qüestió els estereotips, repensar semiòticament el rerefons dels contes clàssics, tal i com s’ha transmès amb l’enorme força de la indústria cultural de Walt Disney.

El regidor de Drets Civils i Ciutadania, Quim Carné ha comentat: 

Us convidem a gaudir dels 12 contes que presenta aquest calendari, a qüestionar un ideari que, moltes vegades, seguim transmetent als nostres fills, a trencar mites que no responen a la realitat i que segueixen impregnats a la nostra societat, a generar nous models amb noves referències tant per l’home com per a la dona i no deixar-vos enganyar per falsos idealismes en la construcció comuna d’una societat més justa que posa en valor l’equitat, la igualtat, la humanitat i l’amor.

Finalment, l’escriptora Anna Cabeza, que ha fet el text del calendari, ha comentat que

es tracta de jugar, de posar els conceptes cap per avall, i canviar estereotips com ara que les madrastres no han de ser tan dolentes, i acostumen a saber moltes coses i per això estan considerades perilloses. És un calendari per trobar mes a mes un motiu per somriure i per veure tot allò que es pot canviar.

Contes tradicionals com “La rateta presumida”, “La caputxeta vermella”, “La Blancaneus”, “La Bella dorment”, “La Bella i la Bèstia” i d’altres d’arreu del món com Baba Yaga (Rússia) o “La serp” (Gàmbia) presenten finals alternatius i inesperats, que trenquen amb un imaginari de valors de submissió, dependència, passivitat amb els que la dona era representada, adoptant ara, un paper actiu i decidit, capaç de resoldre els seus problemes per ella mateixa. També el rol de l’home, surt del seu prototip de mostrar-se com a fort, decidit, segur, permetent fer visible tant la seva sensibilitat com la seva feblesa.

Els contes juguen un paper molt important en el procés de socialització dels nois i les noies i en la construcció de la seva identitat. A través d’ells, es transmeten valors, mites, estereotips que fàcilment s’interioritzen i aprenen com a propis seguint un model i unes pautes de comportament. Per això és important identificar el missatge que transmeten i posar-lo en qüestió, si és necessari. En el cas dels contes sexistes, cal reescriure’ls trencant motllos, alliberant el paper de la dona i el home, permetent una major simbiosi d’actituds i comportaments, i fomentant, des de la pedagogia, el desenvolupament de la persona fora de les barreres de gènere.

Aquest calendari presenta a una Rateta presumida més motivada per la lectura que per ser mestressa de casa i trobar un bon marit; a una Madrastra del conte de la Blancaneus que s’allibera del seu mirall encantat i dels prototips de bellesa i que es fa amiga de la Blancaneus; a una caputxeta vermella que sap trobar per si sola el seu camí; a una Bella dorment, desperta i amb moltes ganes de fer coses; a un Príncep granota, fanfarró i egocèntric que la princesa deixa plantat; a una Rapuntzel intrèpida i aventurera que surt tota sola del seu captiveri davant un príncep que pateix de vertigen...

Per aquest any en total s’han fet 9.500 calendaris que han estat distribuïts  centres cívics, culturals, biblioteques, i a tots els punts de distribució de l’Ajuntament, reforçant la distribució a tots els centres educatius de Sabadell, des d’escoles, primària,secundària, com a material pedagògic i de sensibilització contra els estereotips de gènere.