Comissiò Ètica Pública

El Servei gestor de la Bústia ètica interna va fer una consulta a la Comissió d’Ètica Pública, sobre una comunicació que havia rebut i que feia referència a una queixa d’una persona treballadora referent al procés per a la provisió, per mobilitat funcionarial, mitjançant comissió de serveis, d’un lloc de treball de Cap de Programa a l’Ajuntament de Sabadell. La persona que va fer la comunicació considerava que aquest lloc de treball era una prolongació encoberta del lloc que ocupava l’actual Cap de Programa amb una altra denominació, a més, considerava que al no informar-la d’aquesta convocatòria, a la que podria haver accedir, s’havia actuat de manera poc ètica.

Es va explicar a la Comissió, que des del Servei gestor de la Bústia ètica interna, s’havia comprovat que efectivament el lloc de treball de Cap de Programa havia estat convocat en els termes als que feia referència la comunicació, i també que s’havia donat publicitat a través de la pàgina web de l’Ajuntament i s’havia publicat anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Així mateix s’havia comprovat que, a més de la persona que anteriorment havia ocupat el lloc de Cap de Programa amb una altra denominació, s’havien presentat 3 persones candidates més.

La Comissió va considerar en referència a aquest tema, que tot apuntava que el procediment havia sigut el correcte, i que per tant la persona que va fer la comunicació havia tingut l’oportunitat de presentar-se com a persona candidata a aquest lloc de treball. Es va comunicar a la persona que havia fet la comunicació que si considerava que no s’havia seguit el procediment adequat, s’hauria d’adreçar al Servei de Recursos Humans. D’altra banda, es va considerar que el fet que no se l’informés des del servei, no pot ser objecte de valoració, donat que no existeix obligació d’informar als treballadors del servei. En tot cas, el fet de convocar un lloc per mobilitat funcionarial, podia fer pensar que des del servei es pretenia ocupar aquest lloc amb una persona que no fos funcionària de l’Ajuntament de Sabadell.

Una altra qüestió derivada del to que es va fer servir a la comunicació i de que, en aquell moment, la persona treballadora comunicava que es trobava en situació de baixa per malaltia, es podia deduir que aquesta persona considera que no se l’havia tractat adequadament. En aquest sentit, la Comissió va considerar la possibilitat que es tractés d’un cas d’assetjament laboral, i per tant, la via per tractar aquests tipus de situacions estaria dins l’àmbit de Recursos Humans.

Es va considerar adient la possibilitat de derivar aquesta comunicació al Servei de Recursos Humans, prèvia consulta a la persona que va fer la comunicació si estava d’acord en que es fes aquesta derivació. La persona que va fer la comunicació no va respondre en termini a aquesta consulta.

La Comissió va admetre a tràmit aquesta comunicació i va instar que el Servei gestor de la Bústia Ètica i de Bon Govern, demanés, a través de la plataforma de comunicació, que la persona que va fer la comunicació concretés els fets als que es referia, posant exemples del que considerava comentaris denigrants i faltes de respecte, detallant les circumstàncies i el context en els que s’havien produït i expliqués perquè considerava que el seu espai de treball, no era un espai segur ni còmode de treball.

Tal com recullen les normes reguladores de la Bústia Ètica i de Bon Govern, es va donar un termini de deu dies per tal que la persona que havia  fet la comunicació, fes les aportacions que se li demanaven, advertint-la que, en el cas de que no hi hagés resposta en aquest termini, la comunicació és donaria per tancada. La persona que va fer la comunicació no va atendre en termini a aquest requeriment d’informació, per la qual cosa, tal com recull el procediment d’investigació de la Comissió d’Ètica Pública al seu punt 2.7,  al no tenir resposta en el termini de deu dies, la comunicació es va donar per tancada.

La consulta feia referència al principi ètic de responsabilitat al que estan sotmeses les persones subjectes al Codi Ètic de l'Ajuntament, que diu que aquests "respondran per les decisions i accions adoptades, com també de les omissions, tant pròpies com dels òrgans que dirigeixen", així com els principis d'Igualtat, Objectivitat i Rendició de comptes regulats al Títol I del Codi, com també a l'article 103 de la CE que ordena que l’Administració ha de servir els interessos generals amb objectivitat, la persona que fa la comunicació suggeria, pel bé de l'interès general, analitzar el cas de la d’una persona treballadora i conèixer quin tipus de proves va superar per començar a treballar a l'Ajuntament de Sabadell i si tenia formació sobre procediment administratiu, conèixer si havia superat el període de prova i si es va emetre informe negatiu en relació a aquest període, i, en el cas, quin va ser el motiu de no executar l'extinció del seu nomenament.

La Comissió d’Ètica Pública va considerar que la comunicació feia referència a l’apartat 4 del Codi ètic dels alts càrrecs, on es parla del principi de responsabilitat, però que de la lectura es desprenien altres temes que no són de caràcter ètic, si no que estarien dintre de l’àmbit de les sol·licituds d’accés a la informació pública.

La Comissió sense més informació, i tenint en compte les consultes que es feien a la comunicació, va suggerir a la persona que feia la comunicació que considerés la possibilitat de fer una sol·licitud d’accés a la informació, per poder-la adreçar directament al Servei de Recursos Humans que és qui tenia la informació sobre el tipus de prova que va superar la persona que s’esmenta, la seva formació, si s’havia emès informe negatiu sobre la seva adequació al lloc de treball i la situació en la que es trobava en aquells moments.

La Comissió, davant la informació de la que disposava, va concloure que no es podia considerar que hi hagués inacció per part de la persona alt càrrec que podria estar afectada pel Codi ètic dels alts càrrecs, i per tant, no va admetre a tràmit la comunicació.

La Comissió va tenir coneixement els fets esmentats a la comunicació s’ havien posat en coneixement de la Fiscalia de Sabadell, per la qual cosa, es va admetre a tràmit la denúncia i, en el mateix acte, suspendre la seva tramitació, de conformitat amb el que disposa l’apartat 2.8, punt 3, del procediment d’investigació de les normes de funcionament de la Comissió d’Ètica Pública, atès que es té coneixement que s’està tramitant un procediment judicial amb identitat de subjecte, fets i fonament.

La denúncia feia referència a la manca de transparència i de rigor en la gestió d’una errada per part del Servei de Recursos Humans, que comportava un greuge econòmic que s’havia repercutit a la persona afectada. La persona que feia la comunicació apuntava que aquesta errada afectava a diferents persones, i considerava que en la gestió d’aquesta errada hi havia hagut desigualtat en el tracte, ja que davant d’un mateix cas, s’havien ofert solucions diferents.

La Comissió  d’Ètica Pública, va analitzar la comunicació i ,va acordar no admetre a tràmit aquesta comunicació, atès que el tema plantejat no corresponia a temes ètics que són competència d’aquest òrgan.

La Comissió va considerar que es tractava d’una situació en la que la persona afectada, podia haver interposat el corresponent recurs administratiu contra l’acord adoptat per part del Servei de Recursos humans en relació als fets descrits en la seva comunicació o bé, en el seu cas, plantejar una reclamació de responsabilitat contra l’actuació de l’Administració pel perjudici que li havia produït aquesta errada tècnica.

Pel que fa a la presumpta desigualtat que es comentava en la seva comunicació, el Codi ètic d’alts càrrecs, en el seu article 6.3 apartat c) esmenta els possibles factors de  tracte discriminatori, en base als quals, la Comissió va acordar que, en aquest cas, no es donava cap d’aquestes situacions i que,  el Servei de Recursos Humans, per un criteri de gestió interna, tenia la potestat tècnica de, en cada cas, pactar la solució al retorn del deute en particular, procurant que fos el menys lesiu per la persona afectada.

Es va rebre una comunicació a través de la plataforma de la Bústia ètica i de Bon Govern , en la que s’expressava el malestar amb la conducta d’una persona amb càrrec electe en la relació com a treballadora, ja que considerava que aquesta persona tenia una actitud masclista i despectiva en ver les dones. A la comunicació referia haver presenciat també aquesta actitud en el tracte amb altres dones.

Es va derivar a la Comissió d’Ètica Pública, tot i que el Servei gestor de la Bústia Ètica i de Bon Govern, havia requerit una ampliació d’informació de conformitat amb l’article 12 apartat 3 de les Normes de funcionament de la Bústia Ètica i de Bon Govern i aquesta no s’havia atès. La Comissió d’Ètica Pública tenia coneixement que aquest tema perquè va sortir a la premsa.

La Comissió no va admetre a tràmit aquesta comunicació, tenint en compte que no s’havia atès el requeriment d’informació per part de la persona que havia fet la comunicació, i que les dades que es facilitaven eren insuficients per iniciar cap acció d’investigació.

La persona que feia la comunicació considerava que la ineficàcia de la Secretaria General i de la Intervenció General, atemptava contra el principi d’eficiència administrativa i la feina de les persones treballadores. A més, considerava que la Intervenció General s’estava excedint en les seves funcions, marcant obligacions que no eren de caràcter financer-econòmic.

La Comissió d’ètica Pública no va admetre a tràmit aquesta comunicació, ja que considerava que es tractava d’un tema organitzatiu i no de caràcter ètic, i que, per tant, no estava dintre del seu àmbit d’aplicació i no era de la seva competència. També va tenir en compte, que tant l’Interventor, com el Secretari General, no estan subjectes al Codi ètic dels alts càrrecs.

El Servei gestor de la Bústia ètica interna va fer una consulta a la Comissió d’Ètica Pública, sobre una comunicació anònima que havia rebut i que feia referència a la idoneïtat de tenir com a cap d’un Servei la persona que ocupa la vicepresidència d’una entitat relacionada amb l’activitat de l’esmentat servei. El Servei gestor de la bústia ètica interna va demanar a la Comissió d’Ètica Pública una anàlisi des de la vessant ètica d’aquesta situació. Aquesta comunicació reitera una consulta que la presidenta de la Comissió d’Ètica Pública ja va rebre i va exposar en el seu dia als membres d’aquesta Comissió, segons acta de la sessió de la Comissió d’Ètica Pública de 19 de novembre de 2019, on ja es va exposar que el Servei de Transparència havia rebut una consulta relativa a la participació com a membres de la Junta Directiva de dues persones del Servei.

La Comissió va admetre a tràmit aquesta comunicació en la seva sessió de 26 d’abril de 2022, i va concloure:

1. La Comissió d’Ètica Pública és competent per respondre les consultes, observacions, queixes i suggeriments dels subjectes contemplats a l’Article 2 del Codi ètic d’alts càrrecs, relatius a la conducta ètica en l'exercici de les seves tasques.

Malgrat que els càrrecs que ocupen les persones objecte de la consulta plantejada a la Comissió d’Ètica Pública no es troben dintre de l’àmbit d’aplicació d’aquest Codi ètic, no obstant això, i atès que dins de l’Ajuntament de Sabadell no existeix cap òrgan que pugui donar una visió ètica del tema plantejat, s’ha considerat que la Comissió és l’òrgan més adient per poder-ho fer, tot i que  la Comissió  no té competències decisòries ni pot substituir les funcions dels òrgans que tenen atribuïda la competència per adoptar resolucions.

2. Tot i que s’ha vist que des del punt de vista jurídic no existeix incompatibilitat en el desenvolupament dels càrrecs que els funcionaris del Servei, tenen com a membres de la Junta Directiva de la entitat, atès que el seu exercici és de caràcter gratuït i, per tant, estaria exclòs de la normativa d’incompatibilitats. No obstant això, d’acord amb l’apartat a) de l’article 24 de la LRJSP, en els expedients que tramiti l’Ajuntament de Sabadell en els quals l’interessat sigui aquesta entitat, aquests funcionaris s’hauran d’abstenir pel fet de ser membres de l’òrgan d’administració de l’entitat interessada.

En aquest sentit, caldria tenir present el fet que no és tracta només abstenir-se en el moment de la decisió, sinó  que aquestes persones no haurien de participar en tot el procés que porta a la presa de la decisió.

3. L’entitat és una de les entitats més importants a la ciutat, per la qual cosa, el fet que el cap del Servei relacionat amb la mateixa activitat, ocupi el càrrec d’adjunt a la presidència de la Junta Directiva de l’entitat implica  que pot tenir un paper rellevant  en les decisions que prengui l’entitat.

La doble condició del cap del Servei i adjunt a la presidència de l’entitat, pot crear l’aparença  de que no s’estan complint els principis d’imparcialitat i objectivitat que predica el Codi Ètic de l’Ajuntament.

L’altra qüestió és si és convenient per l’Ajuntament que cada cop que calgui prendre una resolució que afecti a una de les entitats més importants de la ciutat, el màxim responsable tècnic del departament implicat, no pugui participar en la mateixa.

4. Pel que fa a l’altra persona del servei implicada, es considera que pot ser suficient amb la seva abstenció de participar en qualsevol decisió que afecti l’entitat.

5. Els membres de la Comissió d’Ètica Pública volen remarcar que els empleats i empleades públiques han d’evitar conductes que puguin comprometre o donar la impressió que comprometen l’exercici independent del servei públic, amb respecte als principis d’imparcialitat, objectivitat, integritat, com a normes de conducta que han de garantir el principi de confiança legitima de la ciutadania envers als servidors i servidores públiques, per la qual cosa, consideren que cal indicar a la persona que ocupa el càrrec de cap del Servei, que la seva doble condició de cap del Servei i adjunt a la presidència de l’entitat pot afectar a l’aparença d’objectivitat i imparcialitat en la seva conducta, i, de retruc, en la confiança legítima envers la institució de l’Ajuntament de Sabadell.

Es va plantejar una consulta per part d’un regidor sobre la possible vulneració dels articles 4 i 6 del Codi ètic dels alts càrrecs per part d’una persona que ocupa un càrrec de confiança al dirigir-se a ell, segons exposava, en un to que considerava poc adient i utilitzant la paraula “maleducat”.

La Comissió va admetre a tràmit i va tractar aquesta comunicació en les sessions ordinàries del 19 de setembre i del 17 d’octubre de 2022, i va concloure:

1. Els membres de la Comissió, van tenir en consideració el que diu el Codi ètic dels alts càrrecs respecte als articles que menciona la persona a la seva comunicació:

Article 4: Tractaran totes les persones de manera respectuosa, lliure de prejudicis i amb la cortesia i consideració deguda a la seva dignitat, i es comportaran sempre de tal manera que aquestes puguin confiar en la integritat, la imparcialitat i l’eficàcia en les seves actuacions.

Article 6: a) Tractaran totes les persones amb les quals tinguin relació amb el màxim respecte i consideració a la seva dignitat, evitant qualsevol tipus de discriminació.” i e) Exerciran les seves competències amb l’objectiu de servir amb excel·lència la ciutadania, sense incórrer en arbitrarietat.

2. La Comissió va tenir en compte que els articles als que fa referència la comunicació no estan adreçats a la relació entre una persona de confiança d’un partit i un càrrec electe d’un altre partit, sinó a la relació entre les persones afectades pel Codi ètic dels alts càrrecs i els ciutadans, tal i com estableix el propi article 6.1 “En relació amb l’exercici del càrrec al servei de la ciutadania”.

3. Els membres de la Comissió, van trobar que el que va succeir forma part de les disputes normals que existeixen entre els diferents grups Municipals, perquè es tracta d’un tema de to, el to amb el que els regidors o regidores o càrrecs de confiança es dirigeixen els uns als altres, però que no consideren que ens trobem davant d’un insult.

4. La Comissió va considerar que no hi ha incompliment del Codi ètic dels alts càrrecs. La paraula “maleducat” no es pot interpretar com un insult en el sentit estricte i per tant, recomana que les formes en el tracte entre les persones siguin el més correctes possible, tenint sempre el màxim respecte pels interlocutors i evitant en tot moment aquestes situacions de tensió.

Es va plantejar una consulta sobre el possible incompliment de l’obligació legal de demanar tres pressupostos per una contractació menor, relacionat amb el possible conflicte d’interès entre una persona que ocupa un càrrec directiu de l’Ajuntament i una persona representant de l’empresa contractada, que podria entrar en conflicte amb el Codi ètic dels alts càrrecs

La Comissió la va admetre a tràmit i va tractar aquesta comunicació en la sessió ordinària de 17 d’octubre i la sessió extraordinària del 7 de novembre de 2022, i va concloure:

1. Analitzada la documentació corresponent a la contractació referida a la consulta, es conclou que pel que fa al fet de no haver demanat tres pressupostos, estaríem davant d’un tema del procediment legal de contractació, i no  dins de l’àmbit d’actuació d’aquesta Comissió. Tot i que sí s’ha constatat que existeix un informe tècnic que acredita la idoneïtat d’aquesta empresa per complir les necessitats objecte de la contractació, en tot cas, la persona que fa la comunicació hauria de demanar una revisió d’ofici de l’expedient en qüestió.

2. Pel que fa a l’existència d’un possible conflicte d’interès, sí que és la Comissió l’encarregada de valorar si aquest existeix i si la persona que ocupa un càrrec directiu, que dona el vist i plau a l’informe tècnic d’adjudicació del contracte, s’hauria d’haver abstingut.

3. Després de la compareixença de la persona implicada que ocupa un càrrec directiu es desprèn que la relació, és una relació dins l’àmbit laboral, i no existeix amistat personal. En tot cas, la Comissió considera que del tipus de contacte al que es fa referència a la comunicació, no es pot concloure que existeix una amistat personal.

4. La Comissió té en compte que la persona implicada que ocupa un càrrec directiu, és la que dona el vist i plau a l’informe tècnic d’adjudicació del contracte i que, encara que no s’hagués donat aquest vist i plau,  això no afectaria al procediment de contractació.

5. Per tots aquests motius, es considera que no s’ha pogut acreditar que existeixi una relació d’amistat íntima entre les dues persones implicades, que pogués donar lloc a un conflicte d’interès per part de la persona que ocupa un càrrec directiu, pel fet de donar el vist i plau a l’informe de contractació de l’empresa contractada a través d’un contracte menor.

Es va plantejar una consulta sobre si l’Ajuntament tenia coneixement i havia investigat unes possibles irregularitats en el control horari d’una persona que van tenir lloc durant l’any 2020, i de les que es va informar al responsable del Servei.

La Comissió, en aquest cas, no va admetre a tràmit aquesta comunicació, pels següents motius:

1. La Comissió considera que aquest tema no és de la seva competència, ja que es tracta d’un assumpte de gestió ordinària del Servei, que correspon resoldre-ho al mateix Servei o a Recursos humans.

2. Quant a la possible responsabilitat per inacció davant d’un fet que s’hauria d’haver investigat, la Comissió considera que aquest supòsit no entraria dins el seu àmbit d’actuació ja que seria susceptible d’una possible responsabilitat administrativa que comportaria l’obertura d’un expedient disciplinari, pel fet que el funcionari ha omès  per inacció, d’avant d’uns fets que hauria d’haver investigat , la possibilitat d’incoar un expedient disciplinari.

Es va plantejar una consulta sobre la possible existència d’un conflicte d’interès per part d’un membre subjecte al Codi per la participació del seu marit, que no percep cap remuneració per aquesta participació, en un espectacle contractat per l’ajuntament.

La Comissió va admetre a tràmit aquesta comunicació en la seva sessió de 28 de setembre de 2021, i va concloure:
1.    La Comissió d’Ètica Pública és competent per tractar la comunicació núm. 00221, atès que es refereix a una situació que afecta un càrrec electe amb motiu de la seva condició. No obstant això, la Comissió no té competències decisòries ni pot substituir les funcions dels òrgans que tenen atribuïda la competència per adoptar resolucions.

2.     Que no hi ha un potencial conflicte d’interès en el fet que la persona que manté parentiu amb el regidor, participi a un espectacle artístic que durà a terme l’empresa contractada pel Servei d’Esports mitjançant un contracte menor. 

3.    La Comissió d’Ètica Pública atenent als principis de responsabilitat i de proporcionalitat ha de considerar tots els antecedents i tenir en compte l’existència o no d’intencionalitat.

4.    En aquest sentit la Comissió d’Ètica Pública considera que, ateses les circumstàncies del cas que s’han constatat, el regidor no ha intervingut en el procediment d’adjudicació del contracte de serveis d’espectacle artístic, perquè aquest s’ha dut a terme una àrea de la qual no forma part.

5.    S’ha constatat que el Servei que ha contractat l’empresa no ha adjudicat amb anterioritat contractes de serveis de similar objecte a l’empresa adjudicatària del contracte de serveis d’espectacle artístic, i segons ha manifestat el cap de la Secció encarregada, aquesta empresa es va trobar fent una recerca per internet d’algun espectacle que tingués unes característiques artístiques concretes.

6.    El fet d’haver adreçat la consulta a la Comissió Ètica de manera prèvia a la data de l’espectacle en qüestió, és un clar indici de la imparcialitat en la presa de la decisió de contractar aquest servei.

Es va sol·licitar que s’analitzés l’existència d’un possible conflicte d’interès per part d’un alt càrrec del consistori durant l’adopció de l’acord d’atorgament de les subvencions directes de caràcter excepcional per raons d’interès públic, socials, econòmiques o humanitàries, a les entitats sense ànim de lucre de Sabadell que conformen el teixit associatiu de la ciutat, per pal·liar els efectes econòmics derivats de l’estat d’alarma decretat a conseqüència de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

La Comissió va admetre a tràmit aquesta comunicació en la seva sessió de 1 de març de 2021, i va concloure:

1.    La Comissió d’Ètica Pública és competent per tractar la comunicació núm. 00121, atès que es refereix als presumptes fets d’un càrrec electe en exercici de les seves funcions. No obstant això, la Comissió no té competències decisòries ni pot substituir les funcions dels òrgans que tenen atribuïda la competència per adoptar resolucions.

2.    La Comissió d’Ètica Pública considera que l’actuació del regidor no s’ha ajustat a les determinacions que el Codi ètic estableix en el cas que un càrrec electe es trobi davant d’un potencial conflicte d’interès.

3.    No obstant això, la intervenció del regidor no ha influït en el resultat de la votació de l’acord, que hauria estat el mateix encara que se n’hagués abstingut, per la qual cosa el seu vot no ha estat determinant.

4.    La Comissió d’Ètica Pública atenent als principis de responsabilitat i de proporcionalitat ha de considerar tots els antecedents i tenir en compte l’existència o no d’intencionalitat.

5.    En aquest sentit la Comissió d’Ètica Pública considera que, ateses les circumstàncies del cas que s’han constatat, el regidor no ha actuat amb mala fe ni tenia un interès personal en l’atorgament de la subvenció a una entitat concreta en el moment de la votació,  sinó que han estat un seguit de fets els que han portat a aquesta situació no desitjable pel que fa a la percepció d’un potencial conflicte d’interès, com ara la manca de diligència o descoordinació per part del grup municipal a l’hora de preparar la sessió i la tardança en adonar-se d’una possible causa d’abstenció.

6.    S’ha pogut constatar, igualment, la voluntat del regidor de corregir immediatament l’error, que va ser impossible perquè la votació ja s’havia efectuat.

7.    En qualsevol cas, la percepció de qui no conegui les circumstàncies dels fets d’aquest cas pot ser la de que no s’ha gestionat correctament un conflicte d’interès. És per això que la Comissió d’Ètica Pública considera oportú que el regidor o bé el grup municipal en què s’integra facin públics la successió de fets anteriors i posteriors a l’adopció de l’acord en qüestió, per tal de garantir la transparència i el retiment de comptes en la seva actuació i es permeti que l’opinió pública pugui tenir tota la informació del cas.

8.    La Comissió d’Ètica Pública recomana que el portaveu de cada grup municipal s’asseguri que els membres respectius que participen en òrgans col·legiats tinguin coneixement íntegre de tots els assumptes que se sotmeten a votació.

Es va plantejar una consulta sobre la possible existència d’un conflicte d’interès per part d’un membre subjecte al Codi que té la condició de representant del personal per raó de la seva participació en un tribunal qualificador d’un procés selectiu, però de l’estudi de l’assumpte va resultar que no formava part del tribunal qualificador com a membre sinó que hi actuava com a assessor.

La Comissió va inadmetre a tràmit aquesta comunicació en la seva sessió de 21 de setembre de 2020, atès que feia referència a una qüestió estrictament de legalitat.

La Comissió va tractar aquesta consulta en les sessions extraordinàries de 24 i 27 de gener de 2020 i es va pronunciar en el sentit que aquest nomenament s’ajustava al procediment que estableix el Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, i l’òrgan competent va actuar dins del marge de discrecionalitat que li concedeix la norma, que li permet escollir la persona que consideri més idònia d’entre les que reuneixin els requisits. No obstant això, també va afirmar que el més desitjable hauria estat convocar un procés intern, malgrat no ser preceptiu, ja que s’hauria actuat amb més transparència i s’hauria pogut justificar millor la selecció del funcionari escollit.

A més, també va recomanar que  l’òrgan competent fes públiques les raons que van portar a proposar el nomenament de la persona en qüestió com a tresorer accidental i que aquest durés el temps estrictament indispensable per a la cobertura del lloc de treball de Tresoreria per qualsevol dels sistemes de provisió que estableix la normativa, ja siguin provisionals o definitius.

Tot això per tal d’evitar un perjudici al prestigi i a la confiança ciutadana en la institució i d’acord amb l’article 6.1.d del Codi ètic.

Es tractava d’una comunicació que es va presentar a la Bústia ètica de manera física i el seu servei gestor la va derivar a la Comissió, que la va tractar en la sessió de 16 de novembre de 2020, però no ha pogut donar resposta a la persona que la va presentar atès l’anonimat, però sí la va traslladar al Servei de Recursos Humans perquè en tingués coneixement.

D’aquesta comunicació han sorgit les reunions que es fan entre els membres de la Comissió i els responsables del Servei Recursos Humans, per tal de tractar les qüestions ètiques en l’àmbit de la gestió dels processos selectius municipals.

Es va plantejar una consulta sobre la possible existència d’un conflicte d’interès per part d’un membre subjecte al Codi en relació amb la seva participació en una activitat dins de la seva esfera particular en el marc d’un acte organitzat per l’Ajuntament.

La Comissió va considerar que aquest fet podria crear una aparença de conflicte entre interessos públics i privats, per la qual cosa es va recomanar que, públicament i de la manera que es cregués més idònia, s’exposés aquesta situació i que l’Ajuntament oferís els arguments necessaris perquè la ciutadania no es creés una imatge equivocada de la situació real.

La Comissió es va pronunciar en el sentit que el Codi no prohibeix nomenar com a personal eventual una persona que manté una relació d’afectivitat amb un membre corporatiu sinó que el que prohibeix és que el membre corporatiu afectat per aquest conflicte d’interès intervingui en el procediment de proposar la persona.