Comença l’enquesta per conèixer el grau de solitud i aïllament de les persones més grans de 60 anys
Participen unes 60 persones voluntàries per dur a terme el treball de camp
L’estudi de solitud no volguda i aïllament social impulsat pel Consell de Persones Grans de Sabadell dona aquest mes el tret de sortida amb la realització de les enquestes. L’estudi té l’objectiu de començar a conèixer la realitat d’aquesta població a la ciutat per obtenir una primera impressió i poder aplicar tant altres estudis d’aprofundiment sobre el tema com polítiques de prevenció de les situacions de solitud no volguda de les persones grans.
Per dur a terme la mostra es compta amb una seixantena de persones voluntàries que han rebut una formació inicial necessària. Aquestes persones, degudament identificades, cobriran el territori per fer les consultes a peu de carrer, a centres de persones grans i d’altres equipaments municipals. L’enquesta es realitzarà fins a finals de maig.
Les persones grans interessades en contestar l’enquesta podran fer-ho també de forma autònoma des de la pàgina web de persones grans de l’Ajuntament de Sabadell. Enllaç directe a l’enquesta
Solitud no volguda
L’estudi que ara comença neix de la feina de la comissió de treball de solitud no volguda i voluntariat del Consell consultiu de les persones grans. L’objectiu és conèixer el grau de solitud no desitjada i l’aïllament social de les persones grans (60 i més) que viuen a la ciutat de Sabadell. Es tracta d’una problemàtica que preocupa al conjunt de membres del Consell, sobretot arrel de la pandèmia.
A Sabadell hi ha prop de 50.000 persones de més de seixanta anys. Un percentatge elevat de les mateixes viuen soles a casa o bé estan ingressades en centres de persones grans, tot i que aquestes premissa no té per què afectar al sentiment d’aïllament i solitud. Hi ha persones que viuen soles, però surten, tenen amics, o familiars que les visiten a casa, persones que les ajuden en el dia a dia si ho necessiten. D'altres tenen una situació de "solitud no volguda", es senten soles, no poden compartir els seus pensaments, les seves necessitats o les experiències, de vegades, fins i tot, vivint amb familiars.