La fracció orgànica dels residus municipals (FORM) està fonamentalment constituïda per restes de menjar i restes de vegetals de mida petita i de tipus no llenyós (gespa, flors, fulles...).

Les restes orgàniques són fàcilment degradables pels microorganismes, motiu pel qual s’han de recollir i llençar periòdicament, a fi d’evitar la generació de lixiviats i pudor. Les restes vegetals provinents de la poda d’arbres i arbustos requereixen una trituració prèvia al seu tractament, motiu pel qual no es poden dipositar al contenidor marró i s’han de portar a les deixalleries. 

  Què s'hi pot llençar?

• Restes de fruita i verdura (pell i triadures).
• Restes de carn i peix (ossos i restes de carn, espines i restes de peix, closques de marisc i mol·luscs).
• Closques d’ou i pellofes i closques de fruits secs.
• Marro de cafè i restes d’infusions.
• Restes de pa, de menjar i menjar en mal estat.
• Paper de cuina brut i tovallons de paper bruts.
• Restes vegetals de petites dimensions: rams de flors pansits, flors i fulles seques, males herbes, gespa, petites branques d’esporga, fullaraca.
• Taps de suro.
• Raspalls de dents de bambú.
• Serradures, estelles i encenalls de fusta natural.
• Escuradents, palets de gelat, de menjar xinès o de fer pinxos.
• Materials compostables com bosses per a la recollida selectiva de la fracció orgànica o altres.

Consell!  L’ús de cubells airejats i bosses compostables permet la transpiració del líquid en forma de vapor que contenen les restes orgàniques. D’aquesta manera, s’evita l’acumulació de lixiviats, es redueix el pes dels residus, no es genera tanta pudor i s'optimitza la resistència de la bossa compostable.

  No s'hi pot llençar:  els materials susceptibles de ser recollits selectivament: vidre, paper i cartró, envasos lleugers, mobles i voluminosos, residus especials i la poda d’arbrat i arbustos. Altres residus que, actualment, no es poden valorar materialment i que constitueixen la fracció resta: restes d’escombrar i de cabells, bossa d’aspiradora, burilles i cendres de cigarretes, bolquers, compreses i tampons, bastonets, corones absorbents de lactància, tovalloles humides, fil dental, petits residus de cures domèstiques (tiretes, esparadrap, venes, gases, cotó, etc.), preservatius, maquinetes d’afaitar, raspall de dents de plàstic, llimes... 

On va a parar les nostres restes orgàniques ?

Les restes orgàniques es duuen a una planta de biometanització i compostatge.

Evitem el malbaratament alimentari

Compra únicament el que necessitis, ajusta les quantitats de menjar als comensals, controla què tens a la nevera i les dates de caducitat, aprofita les sobralles, planifica els menús...

Més consells a: somgentdeprofit.cat/

Si feu autocompostatge i recicleu les altres fraccions de residus, podeu obtenir un 50% de bonificació en la taxa de residus! Per obtenir aquesta bonificació, cal sol·licitar-la i acreditar el compliment de les condicions establertes. 

Autocompostatge

El reciclatge dels residus orgànics és un procés senzill que podem fer a la nostra llar, la nostra Comunitat de veïns o escola.

Consisteix en l’aprofitament de les restes de cuina i del jardí generades per a obtenir un fertilitzant natural (compost) per les plantes, jardí o l’hort. D’aquesta manera, es tanca el cicle de la matèria orgànica.

L’autocompostatge es pot fer en piles, amb compostadors o vermicompostadors (indicat per a llars que no disposen de jardí o hort, ja que no necessita el contacte directe amb el sòl).

Consultar la Guia d’autocompostatge de l'Agència.

Per què reciclem les restes orgàniques ?

Del tractament de la matèria orgànica se n’obté, a través de processos de digestió anaeròbica, biogàs i, a través de processos de digestió aeròbica (compostatge), compost.

El biogàs és un combustible ric en metà, amb aproximadament el 65% del potencial energètic del gas natural. Per tant, s’obté un recurs energètic renovable que redueix la dependència energètica als combustibles fòssils.

El compost és un adob orgànic de qualitat, amb valor fertilitzant per a l’agricultura i la jardineria, l’obra pública i la restauració d’espais degradats. Retornant els nutrients al sòl es tanca el cicle de la matèria orgànica, permet millorar la qualitat del sòl i reduir l’ús de fertilitzants sintètics amb major impacte ambiental. Alhora, es redueix el ritme de creixement dels abocadors.